Josep Sabater i Calderó
Josep Sabater i Calderó (Roses, 25 d'abril del 1884 – Badalona, 1926) va ser polític i arqueòleg, alcalde de Roses entre 1914 i 1918.
La seva família era d'origen tortosí, establerta a Roses, i es dedicava al comerç de la sal, explotant les salines de Santa Margarida. Josep Sabater estudià Dret a la Universitat de Barcelona; un cop titulat, entrà de funcionari a l'ajuntament de Badalona que, durant la dictadura de Primo de Ribera, tingué d'alcalde un oncle seu, Pere Sabater i Curto.
Va ser elegit alcalde de Roses en les eleccions municipals del 13 de novembre de 1913 i ocupà l'alcaldia des de l´1 de gener de 1914 fins al mateix dia del 1918. També va ser nomenat, el 7 de setembre de 1914, vocal de la Junta d´Inspecció, Vigilància i Administració de les Obres de la Presó de Figueres. Dos anys més tard, el 8 de febrer del 1920, es tornà a presentar candidat a alcalde de Roses, formant part d'un grup de ciutadans rosincs vinculats molt o po a la Lliga Regionalista; guanyà les eleccions, i ocupà l'alcaldia entre l'1 d'abril de 1920 i l'1 d'abril de 1922. Posteriorment, encara exercí un temps de regidor cinquè, fins al 3 de setembre de 1923.
Sabater compaginà les seves ocupacions professionals amb l'afició de l'arqueologia. Fruit dels seus esforços fou la descoberta del dolmen del turó de l´Home, un megàlit situat al sud-oest del serrat de la Torre del Sastre. També promogué excavacions en el propi nucli de Roses, en l'any 1916.
L'ajuntament de Roses acordà el juny de 1931 de dedicar-li un carrer. I el respecte que despertava la seva figura va fer que no se'n canviés el nom en les oscil·lacions polítiques de la resta del segle XX.