Josep Salvany i Blanch
Josep Salvany i Blanch (Martorell, 4 de desembre del 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) fou un metge i fotògraf català.
Biografia
Va cursar estudis de medicina a la Universitat de Barcelona establint-se com a metge oculista. D'una manera simultània va desenvolupar una activitat notable en el camp de l'excursionisme científic estretament lligada a la seva afició per la fotografia. L'octubre de 1887 va ingresar a l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques i el 1905 es va vincular al Centre Excursionista de Catalunya. Les excursions que va realitzar li van permetre donar testimoni, amb marcat esperit documentalista, sobre monuments, paisatges, pobles i vilatans al llarg de la seva vida.
A més de Catalunya, viatjà també a poblacions espanyoles (de la província de Saragossa, de Segòvia i de Madrid), a les Balears, Itàlia, França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Dinamarca, Síria, Egipte, Palestina, Grècia, Malta, etc., documentant les seves fotos de forma minuciosa. A la Biblioteca de Catalunya es conserven unes 10.000 imatges datades entre 1911 i 1926, que es corresponen a unes 20.000 plaques estereoscòpiques de vidre entre positives i negatives. Aquesta documentació gràfica de gran qualitat plàstica, va acompanyada de sis quadernets de visita i dues agendes. Actualment aquestes fotografies de Josep Salvany es troben digitalitzades i es poden consultar a la Memòria Digital de Catalunya.[1]
La fotografia estereoscòpica consisteix a copsar dues fotografies simultànies fetes amb una separació aproximada de 63 mm. Amb l'ajuda d'uns visors especials s'obté un efecte de tridimensionalitat.
Referències
Bibliografia
- Josep Salvany i Blanch, Fotografies 1910/1926, catàleg de l'exposició organitzada durant el certamen de la Primavera Fotogràfica 1992. Selecció de les fotografies i edició a cura d'Assumpta Armengol i Ricard Marco, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1992.