Josep Torrents i Rossell
Josep Torrents i Rossell (Bellvei, 1899 - L'Havana, Cuba, 18 de setembre del 1943) va ser un pagès que, tot i defensar inicialment postulats anarcosindicalistes, finalment formà part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya en representació de la Unió de Rabassaires el 1936 i milità al PSUC.
Milità de jove a la CNT. L'any 1918 era el representant de la Societat Agrícola de Bellvei a la Federació Comarcal de Valls i secretari de la Federació Comarcal del Baix Penedès adherida a la FNOA. L'any 1919, la FNOA s'adhereix a la CNT i amb ella ho fa Josep Torrents. Representant la Federació d'Agricultors del Vendrell i comarca, participà en el segon congrés confederal de la CNT a Madrid, el mes de desembre del 1919. Fugint de les urpes de la repressió del general Martínez Anido contra el sindicalistes, acabà exiliat a França. Fruit d'aquest exili deixarà la militància anarcosindicalista i defensarà els postulats de la CGT francesa.
L'any 1931 s'afilià al BOC i després a la Unió de Rabassaires, de la que en fou membre del Comitè Central. Després dels fets del 6 d'octubre fou empresonat al vaixell "Manuel Arús" al port de Tarragona. El juliol del 1936 s'afilià al PSUC i va formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya en representació de la Unió de Rabassaires. A partir del juliol del 1937 formà part del Comitè executiu del PSUC, essent-ne el responsable de la Secretaria Agrària. L'any 1939 s'exilià a França i després a Cuba, on morí.