Josep Tous i Biaggi

Josep Tous i Biaggi (Barcelona, agost de 1857 – 10 de juliol de 1929) fou un enginyer català.

Després ingressar a l’Escola de Nàutica de Barcelona i assolí el títol de pilot el 1873, i més tard cursà la carrera d’enginyer industrial. Després desenvolupà per espai de quaranta anys el professorat en l'Escola d’Enginyers de Barcelona, i com què aquesta fou única durant molt temps, abans de ser creada les de Madrid i Bilbao, es pot afirmar que foren deixebles de Tous la gran majoria d'enginyers industrials d’Espanya de finals del segle XIX i principis del XX.

L'activitat de Tous no restà limitada a la dita Escola, sinó que durant 33 anys serví la càtedra de l'Escola Provincial d’Arts i Oficis i en l'Escola Elemental del Treball. També es dedicà a diversos assaigs industrials; assessorà en ocasiona diferents a l’Ajuntament i a la Diputació de Barcelona, i descobrí un procediment per aprofitar els combustibles destinats a força motriu.

Va ser acadèmic numerari de les Ciències i Arts de Barcelona, i entre els seus principals treballs publicats, a més un bon nombre d'articles sobre industries tèxtils i altres rams industrials i en la traducció de varis llibres de versant sobre llur carrera, els quals citem a continuació:

Tratado de Quimica orgànica, de Holleman.

Els estudis:

Influencia de la mecànica en el progreso industrial y sentido que ha de tener su enseñanza.
Estudio de la catenaria y de sus aplicaciones mecánicas.
Analísis y aplicaciones del principio de la mínima resistencia.
Un nuevo sistema de barómetro fijo de gran precisión.
Sistema de construcción de péndulo portàtil para la determinación de la intensidat de la gravedad.
El principio de contradicción en la geometría y en el principio de la relatividad, etecerte.

Referències

Tom núm. 10 pàg. 575 de l'Apèndix de l'enciclopèdia Espasa