Josep Viladomat i Massanas
Josep Viladomat i Massanas (Manlleu, 1899 - Escaldes-Engordany, 1989) va ser un escultor català.
Deixeble de Joan Borrell i Nicolau, va treballar al taller d'Eusebi Arnau a Barcelona. Va participar en el grup d'Els Evolucionistes, fundat l'any 1917, juntament amb Joan Rebull i Josep Granyer, tractant de reaccionar al modernisme amb la recerca del realisme basat en els barrocs catalans i la seva gran admiració per Arístides Maillol i els escultors grecs. La seva escultura va ser un poc indefinida amb un realisme molt detallista de vegades i altres amb uns nus completament encertats. Va residir els seus últims anys a Andorra. Una cinquantena d'obres estan exposades al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya hi ha obra seva exposada.
Era el germà petit del músic Joan Viladomat.[1]
Obres destacades
- La Puntaire. Parc de Montjuïc (Barcelona)
- Dona amb nen i flabiol. Plaça Catalunya (Barcelona)[2]
- Maternitat. 1923. Casa de la Ciutat (Barcelona)[3]
- Pietat. Monestir de Sant Joan de les Abadesses (Girona)
- Sant Francesc d'Assís. 1927 Monestir de Montserrat (Barcelona)
- Dos Tritons. (1929) Jardins de Joan Maragall. Palauet Albéniz (Barcelona)
- Monument a la República. 1934 (Barcelona)
- Monument a Fortuny. (Reus)
- La Font del Centenari. 1954 (Tarragona)
Monument al general Franco (castell de Montjuich) retirat
- L'Avi del Barça (Barcelona)
Galeria
-
Tritó, Jardins de Joan Maragall, al Palauet Albéniz -
-
Repòs, de 1925, als Jardins de Laribal
Bibliografia
- Alix, Josefina (1985), Escultura Española 1900/1936, Madrid, Ediciones El Viso. ISBN 84 7483 412 0
Referències
- ↑ «Els noms dels carrers de Manlleu». Biblioteca Municipal de Manlleu.
- ↑ Les estàtues de pedra (Barcelona - Plaça Catalunya)
- ↑ Casa de la Ciutat: Escultures (Barcelona - Plaça de Sant Jaume))
Enllaços externs
