Joseph Losey
  | |
|---|---|
| Nom de naixement: | Joseph Walton Losey |
| Naixement: | 14 de gener de 1909 La Crosse, Wisconsin (EUA) |
| Defunció: | 22 de juny de 1984 (als 75 anys) Londres (Regne Unit) |
| Nacionalitat: | Plantilla:USA |
| Cònjuge/s: | Dorothy Bromiley (1956-1963) Patricia Losey (?-1984) Elizabeth Hawes |
| Premis César | |
| Millor director 1977 Mr. Klein | |
Millors pel·lícules | |
| 1963 The Servant 1964 King & Country 1967 Accident 1970 El missatger 1979 Don Giovanni | |
| Fitxa sobre Joseph Losey a IMDb | |
Joseph Losey (La Crosse, Wisconsin, 14 de gener 1909 - Londres, 22 de juny 1984) va ser un director de cinema i de teatre estatunidenc. Després d'estudiar a Alemanya amb Bertolt Brecht, Losey va tornar als Estats Units d'Amèrica.
Una vegada establert a Hollywood, Losey va co-dirigir Galileo, amb el mateix Brecht i amb Charles Laughton. Aquestos dos darrers van treballar en l'adaptació de l'obra teatral de l'alemany. A més a més, Losey va aprofitar per rodar un migmetratge de 30 minuts basat en aquesta temàtica.
La llista negra
Durant l'era McCarthy, Losey va ser investigat pel seu suposat suport al Partit Comunista i va ser inscrit a la llista negra dels caps dels estudis cinematogràfics. Això va suposar un pas enrere en la seua carrera i va marxar a Londres, on va continuar treballant com a director.
Ja al Regne Unit va rodar The sleeping tiger (1954), una pel·lícula de cinema negre, que va suposar que els seus intèrprets també foren inclosos a la llista negra de Hollywood. No va ser l'únic problema; dos anys després, va ser contractat per la Hammer per rodar X the Unknown, però el seu principal protagonista, en Dean Jagger, va rebutjar treballar amb "un simpatitzant comunista", amb la qual cosa l'estudi va acomiadar a Losey del projecte.
Col·laboració amb Harold Pinter
Als anys seixanta, Losey va començar a treballar amb el escriptor i guionista Harold Pinter. De la seua col·laboració van sorgir tres pel·lícules: The Servant (1963), Accident (1967) i The Go-Between (1970). Totes tres van tindre una bona acollida i van ser nominades per a premis i certàmens, fins al punt que la tercera va guanyar la Palma d'Or a Cannes a l'any 1971. Pinter també va escriure una adaptació de Proust, però no es van trobar els fons per dirigir-la.
Aquestos films examinen el sistema de classes britànic, com ara la relació entre els caps i els serfs, els graus d'hipocresia entre la classe mitjana o una relació amorosa entre una jove de classe alta i un de classe baixa. L'habilitat dels diàlegs de Pinter van trobar un bon company en els plans de Losey, les quals creaven elements d'ambigüitat.
Anys setanta
Al 1975, Losey va realitzar una nova adaptació de l'obra de Brecht, ara anomenada Life of Galileo, que tot i rodar-se a Anglaterra va estar finançada per l'American Film Theatre. Aquesta obra va ser produida per a televisió. Al 1979, roda l'òpera de Mozart Don Giovanni, film que va ser nominat com a millor director, entre d'altres categories, als Cèsar de 1980.
Filmografia com a director
|
|
Bibliografia
- Michel Ciment, Le Livre de Losey. Entretiens avec le cinéaste, Paris, Stock/Cinéma, 1979, 465 p.
- Michel Ciment, Joseph Losey: l'oeil du Maître, Institut Lumière/Actes Sud, 1994, 360 p.
- Penelope Houston, "Losey's Paper Handkerchief", Sight and Sound, Summer 1966, pp. 142–143.
- Gilles Jacob, "Joseph Losey, or The Camera Calls", Sight and Sound, Spring 1966, pp. 62–67.
Enllaços externs
- Joseph Losey a Internet Movie Database (anglès)
- Joseph Losey a Internet Broadway Database (anglès)
- Joseph Losey a TCM Movie Database (anglès)
- Joseph Losey a Allrovi (anglès)
- Joseph Losey a Find A Grave (anglès)
- Senses of Cinema: Joseph Losey