Vés al contingut

Juan Yagüe Blanco

De Viki.cat

Juan Yagüe Blanco (San Leonardo, Sòria, 19 de novembre de 1891 – Burgos, 21 d'octubre de 1952) fou un militar espanyol.

El 1907 ingressà en l'Acadèmia d’Infanteria, sortint d'ella amb el grau d'oficial el 1910. Destinat a l'Àfrica, prenent part en nombroses operacions i assolí per mèrits de guerra els ascensos a capità i comandant; el 1934 se’l posà al de les tropes expedicionàries d'Àfrica que marxaren a Astúries a dominar la revolta.

El juliol del 1936, essent tinent coronel, manava la Segona Legió del Terci i passà a la Península, fent-se càrrec a Sòria de les columnes amb què conquerí Huelva i Badajoz, prosseguint el seu avanç sobre Madrid. Durant aquest període actuà algun temps al front de la Divisió no. 4 i del I Cos d'exèrcit de Madrid, també va intervenir eficaçment en la Batalla de Brunete.

Al crear-ne el Cos de l'exèrcit Marroquí se li confia el comandament, i participà amb ell en la batalla d'Alfambra, trencant després (març de 1938) el front d'Aragó i ocupant Belchite i Casp: creuà l'Ebre per la part de Codo, avançà ràpidament pel pla dels Monegres en direcció al Cinca, ocupà Fraga i, després d'una lluita molt forta, s'apoderà de Lleida. Posteriorment prengué part en la disputada Batalla de l'Ebre, i durant tota la campanya de Catalunya operà per la zona costera, ocupant Reus, Tarragona i Barcelona.

Va ser ferit tres vegades. Ascendí a general de brigada per mèrits de guerra. Fou una icona de la dictadura franquista la seva entrada amb l'exèrcit vencedor a Barcelona el 22 de febrer de 1939.

L’11 d'agost de 1939 fou nomenat ministre de l'Aire, càrrec que desenvolupà fins a finals de 1940; el 12 d'abril del mateix 1940 fou ascendit a general de divisió, i l’1 de novembre de 1943 a tinent general, sent nomenat el 18 del mateix mes i any capità general de la Sisena Regió. A més de les medalles del Mèrit Militar, estava en possessió de la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio i del Mèrito Agrario.

Referències

  • Suplements anys, 1936-39, pàg. 579 i suplement 1949-52, pàg, 348, de l'enciclopèdia Espasa.