Jugadors de cartes
|
| Jugadors de cartes |
| Paul Cézanne, aprox. 1889-1892 |
| Pintura a l’oli |
| 47,5 × 57 cm |
| Museu d’Orsay, París |
Jugadors de cartes és un quadre del pintor de l’impressionisme francès Paul Cézanne, conegut en francès com Les Joueurs de cartes. Està realitzat en oli sobre llenç. Mesura 47,5 cm d'altura i 57 cm d'amplada. Va ser pintat entre 1889 i 1892. Actualment, es troba al Museu d'Orsay, París.
Sobre el mateix tema de la partida de cartes, Cézanne va pintar cinc quadres diferents,[1] tota una sèrie, entre 1890 i 1896.[2] Va començar la pintura estant a Suïssa i la va acabar a Ais de Provença.[3]
Aquesta pintura pertany a l'època de maduresa (dècada de 1890) en la qual Cézanne produeix els seus principals llenços. Exemplifica els quadres on els quals els personatges estan fortament ancorats a la seva decoració.[2] És un període en el qual Cézanne va ser convidat a exposar amb el grup Les XX a Brussel·les i, més tard, va celebrar la seva primera exposició a París.[3]
Tots els volums estan definits de manera geomètrica,[3] el que confereix als dos personatges una dignitat clàssica. Són dos camperols que juguen a les cartes, amb una ampolla de vi al mig, on es reflecteix la llum.[1] Distorsionant la visió de la perspectiva, Cézanne aconsegueix d'obtenir el màxim grau de posició central, que és increïble en una escena de la vida normal. Tota la tela està construïda amb tons de colors blau, groc i vermell. Aquesta restricció cromàtica «intensifica la sensació d'austeritat formal».[3] Les pinzellades es presenten solitàries i sintètiques, com el reflex sobre l'ampolla o el simple traç que descriu l'ull del jugador de la dreta. Pinta amb la tècnica del facetatge, el que és evident a la cara del jugador de l'esquerra. Aquest porta un barret de forma cilíndrica, la qual cosa recorda l'afirmació de Cézanne de que:
| « | Tot a la natura està modelat segons l'esfera, el cilindre i el con.[3] | » |
Al quadre Cézanne no només proporciona una impressió, sinó també una descripció del sentit intern de l'acció, com si fos la síntesi destinada a romandre a la ment, gairebé calcificada i sota la forma del record.
Referències
Bibliografia
- Carrassat, P.F.R.. Maestros de la pintura. Spes Editorial, 2005. ISBN 84-8332-597-7.
- Cirlot, Lourdes. Museos del Mundo:Museo d’Orsay. Espasa, 2007. ISBN 978-84-674-3811-6.
- Lengerke, Christa von. Maestros de la pintura occidental:Del Impresionismo al Art Nouveau. Taschen, 2005. ISBN 3-8228-4744-5.