Julio Herrera y Obes
| Julio Herrera y Obes | |
|---|---|
 | |
| Mandat 1 de març de 1890 – 1 de març de 1894 | |
| Precedit per | Máximo Tajes |
| Succeït per | Duncan Stewart |
| Naixement | 9 de gener de 1841 Montevideo (Uruguai) |
| Mort | 6 d'agost de 1912 Montevideo (Uruguai) |
| Partit polític | Partit Colorado |
| Professió | Polític |
Julio Herrera y Obes Martínez (Montevideo, 9 de gener de 1841 - íbidem, 6 d'agost de 1912), va ser un polític i president constitucional uruguaià entre els anys 1890 i 1894.
Va acompanyar Venancio Flores, com a secretari, en la Guerra de la Triple Aliança contra Paraguai. Va anar ministre d'Exteriors amb Tomás Gomensoro, diputat a les "cambres bizantines", va ser deportat a la barca Puig i va participar en la "Tricolor". Va reorganitzar el vermellisme (en castellà, "coloradismo") recolzant-se en el diari El Heraldo. Ministre de Govern de Máximo Tajes, va dirigir la transició a la democràcia i el 1890 va ser electe president civil, una vegada acabada l'etapa militarista. Va enfrontar una crisi financera i va sostenir la "influència directora". Com a senador, es va oposar al Pacte de la Creu de 1897 i va ser expulsat del país. Va tornar el 1903. Malgrat la seva pobresa, va rebutjar dignament una pensió del govern de Claudio Williman.
Julio Herrera y Obes és, a més, un carrer cèntric de Montevideo, que rep el seu nom com homenatge a la memòria de l'expresident.
Enllaços externs
- Presidència de l'Uruguai (castellà)
