Jund

Jund és una paraula àrab que designava inicialment a un exèrcit. Al temps dels omeies es donava aquest nom tant a les colònies militars com als districtes o governs militars. Els militars estaven estacionats en un lloc i eren mobilitzar per les campanyes de la primavera o per expedicions llargues.

Els primers quatre junds foren els d'Homs, Damasc, al-Úrdun (Tiberíades) i Palestina (Jerusalem i Ascaló i després Ramla); el califa Yazid I va crear el de Kinnasrin i Harun al-Rashid el territori dels Awasim. El nom no es va aplicar fora de Síria i Palestina excepte a les colònies militars a l'Àndalus. Els membres del djund eren àrab i cobraven un sou amb càrrec al impost de la regió. Als militars els acompanyaven en les expedicions auxiliars (shakiriyya) i voluntaris (mutatawwia) que no tenien sou. La divisió en djunds va existir a Síria sota omeies i abbàssides fins al temps del mamelucs.

A l'Àndalus després del 743 es van crear explotacions agrícoles pels militars a nou districtes o quras, anomenades mujànnada, per manteniment del jund (plural ajnad). Al segle X els mercenaris estrangers van eliminar aquestos ajnad.

A Ifriquiya el jund era la guàrdia personal nucli de l'exèrcit, però mai de l'exèrcit sencer.