Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència. En formaven part tots aquells representants a les Corts catalanes que en aquell moment es trobessin a la capital de Barcelona.

Definició

La decisió de convocar la Junta de Braços l'havien de prendre els tres diputats i els tres oïdors que conformaven la Diputació del General. Es constituïa seguint el mateix exemple de les Corts catalanes, és a dir, reunint els membres dels tres braços estamentals: l'eclesiàstic format pel clergat, el militar format per la noblesa i el popular format per les viles i ciutats del país. Només es convocava els membres que vivien a Barcelona (o que en aquell moment hi eren), ja que el caràcter urgent de les qüestions que s'hi havien de plantejar i les comunicacions precàries de l'època impossibilitaven una convocatòria general per tota Catalunya. Naturalment això afavoria la presència d'una majoria de barcelonins, i d'un major nombre de nobles que vivien a la ciutat; i també era acceptada la presència dels ciutadans honrats de Barcelona tot i que a títol individual.

La finalitat de la Junta de Braços era la d'aconsellar el consistori vigent sobre algun tema candent, o ratificar llurs decisions ja preses. Podia ser que per assistir-lo en la gestió del tema tractat la Junta crees una comissió formada per alguns dels seus membres i que s'anomenava segons el nombre d'integrants que tenia: novena, divuitena o trenta-sisena. En cap cas tenia la facultat de legislar noves constitucions, capítols de corts, o actes de corts, prerrogativa únicament de les Corts catalanes.

Algunes Juntes de Braços importants

1640

Amb l'esclat de la Guerra dels Segadors els Braços o «Estats Generals» (nom que al·ludia els estats generals de les Províncies Unides, l'actual Holanda) van recomanar a la Diputació que convoqués també aquelles viles i pobles reials que normalment no entraven a les Corts catalanes així com també els simples barons tant seculars com eclesiàstics, convocatòria que fou tot un èxit de resposta i representativitat general del país. Aquesta assemblea va proposar i legitimar les diverses mesures militars, diplomàtiques i canvis legals fonamentals que la Diputació va adoptar. Els seus membres van formar juntes de guerra, d'hisenda i de justícia; així com una divuitena (després ampliada a trenta-sisena) que assessorava els diputats i oïdors de la Diputació en els afers generals.

1713

Davant que anaven anticipant la consumació de la traïció anglesa es va convocar a Barcelona una Junta de Braços (Junta de Braços) per deliberar si Catalunya havia de sotmetre a Felip V o prosseguir la guerra en solitari. Aquesta Junta de Braços es va iniciar el 30 de juny de 1713 al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, per tal de deliberar si en defensa de les constitucions del país, s'havia de continuar oposant resistència a les tropes de Felip V (un cop l'Habsburg Carles III havia marxat ja cap a Viena).

Cada Braç va deliberar per separat en sales diferents, i el 5 de juliol següent el Braç reial o popular va acordar la defensa amb armes del Principat, per mantenir-lo sota el domini de Carles III i preservar les Constitucions, Privilegis, Usos i Costums i immunitats de Catalunya, acord al que s'hi adherí l'endemà el Braç militar. Aquesta resolució donà lloc a l'heroica resistència catalana a les tropes de Felip V durant la Guerra de Successió.

Bibliografia

• Albertí, Santiago. L'Onze de setembre. Barcelona: Albertí Editor, 2006. ISBN 84-7246-079-9. 
• Alcoberro, Agustí. La desfeta de la memòria història( Vol III) de Catalunya durant la Guerra de Successió. Barcelona: Ara Llibres, 2006. 
• Muñoz, Antoni; Catà, Josep. Repressió borbònica i resistència catalana (1714-1736). Madrid: Muñoz Catà editors, 2005. ISBN 84-609-5774-8. 
• Torras i Ribé, Josep M. Felip V contra Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, 2005. ISBN 978-84-232-0681-0.