Kàmianets-Podilskyi
Kàmianets-Podilskyi (ucrainès: Ка́м'янець-Поді́льський, Kàm'ianets'-Podil's'kyi o Kàmianets-Podilsky; rus: Каменец-Подольский, Kàmienets-Podolsky, armeni: Կամիանեց-Պոդոլսկ, polonès: Kamieniec Podolski) és una ciutat d'Ucraïna a la vora del riu Smótrytx, afluent del Dnister.
Fins 1941 fou la capital de l'óblast de Khmelnytskyi (Хмельницька область Khmelnytska óblast); actualment la ciutat és la capital del districte (raion) de Kàmianets-Podilskyi, dins l'óblast de Khmelnytskyi (capital Khmelnytskyi des de 1941). La població estimada és de 99.068 habitants (2006). La superfície de la ciutat és de 27,84 km²
El nom deriva de kàmin’ (ка́мiнь), que vol dir "pedra", tant en eslau antic com en ucraïnès modern, i de Podòlia o Podíl·lia (ucraïnès: Поділля, Podíl·lia, o Подільська земля, Podilska Zemlià, polonès: Podole, llatí i romanès: Podolia) de la que és considerada la capital històrica. El nom és conegut de manera diferent segons els llenguatges: polonès Kamieniec Podolski, rus Каменец-Подольский Kàmienets-Podolsky, romanès Cameniţa, turc Kamaniçe (antiga transcripció Kamaniča), llatí Camenecium, yiddish: קאַמענעץ Kamenets
Història
Hauria estat fundada pels dacis [1] i l'establiment hauria portat el nom de Petridava o Klepidava, originat en el grec petra o el llatí lapis que vol dir "pedra" i "dava" que vol dir ciutat en llengua dàcia.[1][2]
No és esmentada fins el 1062 com a ciutat del gran principat de Rus' de Kýiv, l'antic nom d'Ucraïna. El 1241 fou destruïda pels mongols.[3] El 1352 fou incorporada a Polònia pel rei Casimir III i va esdevenir capital de la voivoda de Podòlia i seu de l'administració civil i militar.[3] El castell fou reconstruït i ampliat pels reis polonesos com a defensa del sud-oest contra els otomans i tàrtars.
<timeline> ImageSize = width:280 height:850 PlotArea = right:10 top:10 left:40 bottom:10 DateFormat = yyyy TimeAxis = orientation:vertical order:reverse Period = from:1062 till:2008 AlignBars = early ScaleMajor = unit:year increment:100 start:1100 Colors =
id:canvas value:gray(0.95)
BackgroundColors = canvas:canvas PlotData =
width:15 color:orange bar:test from:1062 till:1352 # Rus' de Kýiv
PlotData =
width:15 color:green bar:test from:1352 till:1672 # Polònia
PlotData =
width:15 color:blue bar:test from:1672 till:1699 # Imperi Otomà
PlotData =
width:15 color:green bar:test from:1699 till:1793 # Polònia
PlotData =
width:15 color:red bar:test from:1793 till:1915 # Rússia
PlotData =
width:15 color:white bar:test from:1915 till:1917 # Àustria-Hongria
PlotData =
width:15 color:red bar:test from:1917 till:1921 # Guerra Sovièticopolonesa
PlotData =
width:15 color:red bar:test from:1921 till:1941 # Unió Soviètica
PlotData =
width:15 color:white bar:test from:1941 till:1944 # III Reich
PlotData =
width:15 color:red bar:test from:1944 till:1991 # Unió Soviètica
PlotData =
width:15 color:orange bar:test from:1991 till:2008 # Ucraïna
PlotData =
bar:test at:1062 mark:(line,black) at:1062 shift:(10,-10) text:1062 Primera menció bar:test at:1241 mark:(line,black) at:1241 shift:(10,0) text:1241 Invasió dels mongols bar:test at:1352 mark:(line,black) at:1352 shift:(10,0) text:1352 Conquesta per Casimir III el Gran bar:test at:1672 mark:(line,black) at:1672 shift:(10,0) text:1672 Conquesta otomana bar:test at:1699 mark:(line,black) at:1699 shift:(10,0) text:1699 Conquerida per Jan Sobieski bar:test at:1793 mark:(line,black) at:1793 shift:(10,0) text:1793 Al Imperi Rus bar:test at:1915 mark:(line,black) at:1915 shift:(10,10) text:1915 Ocupació per Àustria-Hongria bar:test at:1917 mark:(line,black) at:1917 shift:(10,1) text:1917 Guerra Sovièticopolonesa bar:test at:1793 mark:(line,black) at:1921 shift:(10,-7) text:1921 RSS d'Ucraïna bar:test at:1941 mark:(line,black) at:1941 shift:(10,0) text:1941 Ocupació alemanya bar:test at:1991 mark:(line,black) at:1991 shift:(10,0) text:1991 República d'Ucraïna
</timeline>
Els otomans es van presentar davant la ciutat el [1633] però no la van ocupar. La ciutat de Proskúriv (nom de Khmelnytskyi fins el 1954) es va revoltar (1648-1658) i la comunitat jueva fou especialment afectada per les exaccions dels cosacs i els atacs tàtars.[4] En la guerra otomanopolonesa de 1672 a 1678, la ciutat fou ocupada el primer any de guerra pel gran visir Ahmed Köprülü. En el tractat de Buczacz de 1676, la regió fou cedida a l'Imperi Otomà i va formar l'eyalat de Podòlia (Podolya). Per compensar el tractat el rei Jan III Sobieski va construir una fortalesa propera anomenada Okopy Świętej Trójcy ("Les trinxeres de la Santíssima Trinitat"). In 1699 la ciutat fou retornada a Polònia en el regnat d' August II de Polònia el Fort, pel tractat de pau de Karlowitz que va posar fi a la guerra de la Santa Lliga (1684-1699). La fortalesa fou ampliada i fou considerada la més poderosa de la confederació de Polònia-Lituània. A las ruïnes que es conserven encara es veuen bales de canó disparades en els diferents setges o atacs que va patir.
A la meitat del segle XVIII fou teatre del enfrontament entre jueus talmúdics i francs; la ciutat fou residencia del bisbe Dembowski, que donava suport als segons i va fer cremar públicament el Talmud , sentència que es va fer efectiva als carrers el 1757.[4]
Després de les particions de Polònia el 1793, la ciutat va pertànyer al Imperi Rus i fou capital del govern de Podòlia (Podolskaya Guberniya). El tsar Pere I el Gran va visitar la fortalesa dues vegades. En una de les torres va estar presoner al començament del segle XIX el destacat líder camperol rebel Ustym Karmeliuk, que es va escapar tres vegades. A la segona meitat del segle XIX molts jueus van emigrar als Estats Units especialment a Nova York.[4]
El 1915, durant la I Guerra Mundial, fou ocupada pels austríacs. Amb la descomposició de l'Imperi Rus el 1917 la ciutat va passar a mans dels diversos poders sorgits a Ucraïna fins l'establiment de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna el 1922. Durant la guerra civil, quan els bolxevics van dominar Kýiv, Kàmianets-Podilskyi fou la capital del Directori d'Ucraïna. En la guerra sovièticopolonesa (1920-1921), l'exèrcit polonès va ocupar la ciutat però pel tractat de Riga de 1921 fou reconeguda a la República Soviètica d'Ucraïna. Poc després Kàmianets-Podilskyi fou declarada capital de l'óblast de Kàmianets-Podilskyi, fins que el 1941 la capital fou traslladada a Proskúriv (després Khmelnytskyi). En aquestos anys hi hauria hagut repressió especialment contra jueus, armenis i polonesos. El desembre de 1927, a causa de la col•lectivització, es va informar de revoltes de camperols i treballadors a les ciutats ucraïneses de Mohyliv-Podilskyi, Kàmianets-Podilskyi, i la ciutat moldava de Tiraspol o Tyràspil, entre d'altres, però les revoltes foren reprimides per les autoritats. Aquestos fets foren negats per la Unió Soviètica.[5] El 1941 la ciutat fou ocupada pels alemanys. A la rodalia de Kàmianets-Podilskyi es va produir una massacra de jueus el 27 i 28 d'agost de 1941; en dos dies foren assassinats 23.600 jueus, molts d'ells hongaresos i altres poloneses.[6]
Llocs d'interès
- El castell
- El barri antic
- Catedral de Sant Pere i Sant Pau
- Ajuntament
- Fortificacions
- Esglésies de fusta
Esdeveniments Anuals o Periòdics
- Terra heroica - festival de música, recreació històrica i literatura
- Cada any se celebren els Jocs Cosacs (Kozatski zabavy) i festivals que inclouen un concurs de globus, carreres de cotxes, músiques, representacions dramàtiques i altres, dirigides principalment als turistes.
Persones il·lustres
Els principals personatges nascuts o relacionats amb la ciutat són:
- Leonid Stein (Леоні́д Заха́рович Штейн) - Gran Mestre d'escacs
- Mykola Txebotariov (Мико́ла Григо́рович Чеботарьо́в, conegut en anglès com a Chebotaryov; en alemany: Tschebotarjow; etc) - gran matemàtic autor del teorema de la densitat de Txebotariov
- José Antonio Saravia, un general espanyol al servei de l'imperi Rus (1785-1871) que s'hi va casar i hi va viure.
- Méndele Móikher-Sfórim (ucraïnès: Ме́нделе Мо́йхер-Сфо́рім; jiddisch: מענדעלע מוכר ספֿר), pseudònim de Xolem Iànkev Abramovitx (jiddisch en lletres llatines: Sholem Yankev Abramovich, al passaport: Соломон Мойсейович Абрамович), gran escriptor jueu ucraïnès que escrivia en hebreu i jiddisch. Hi va viure un temps abans d'anar a Berdýtxiv i després Odessa. Considerat un dels 3 clàssics més importants de la literatura jiddisch.
Agermanaments
Kàmianets-Podilskyi esta agermanada amb:
- Error creant la miniatura: Kalisz a Polònia (des de 1993)[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «The Museum City». Kamianets-Podilskyi. Art/Ucrainès. [Consulta: 26 octubre 2007].
- ↑ «Perła Podola» (en polonès). niedziela.pl. [Consulta: 26 octubre 2007].
- ↑ 3,0 3,1 «History» (en ucrainès). kp.rel.com.ua. [Consulta: 25 octubre 2007].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Kamenetz-Podolsk:». JewishEncyclopedia.com. [Consulta: 8 juliol 2009].
- ↑ Disorder in the Ukraine?, TIME Magazine, December 12, 1927
- ↑ [1]
- ↑ «Kalisz Official Website - Twin Towns». (en Anglès i Polonès)© 2005-2008 Urząd Miejski Kalisz. [Consulta: 29 novembre 2008].
Enllaços externs
- Olha Plamenytska. Tourist guide Kamianets-Podilskyi (en ucrainès). Lviv: Tsentr Yevropy, 2003. ISBN 966-7022-46-3.
- «City's official website» (en ucrainès). kp.rel.com.ua. [Consulta: 25 octubre 2007].
- «Informational portal» (en русский). www.kp-tour.com.ua. [Consulta: 25 octubre 2007].
- «Kàmianets» (en ucrainès). castles.com.ua. [Consulta: 18 octubre 2007].
- "The old fortress on the Smotrich River," a Zerkalo Nedeli (Mirror Weekly), June 28 - July 5, 2002, online en ucrainès i en rus
- Kamyanets-Podilskyi tourist site
- «Kamenets-Podolskiy Flower on the Rock» (en русский). Vokrug Sveta [Consulta: 25 octubre 2007].
- Fotos de Kàmianets-Podilsky (rus)
- «Soviet topographic map 1:100,000» (en ucraines). National Geospatial-Intelligence Agency. [Consulta: 25 octubre 2007].
- «Podolsky address-calendar 1895» (en русский). chigirin.narod.ru. [Consulta: 25 octubre 2007].
- Kàmianets-Podilsky Tours
- Kàmianets-Podilsky Hotels
- Foto de Kàmianets-Podilsky (rus)
- Fotos de Kàmianets-Podilsky (rus)
- Esdeveniments històrics del Raion de Kamyanets (annglès)
{{#coordinates:48 | 41 | 00 | N | 26 | 35 | 00 | E | type:city | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat