Kalbites de l'Àndalus

Els kalbites de l'Àndalus són els membres dels Banu Kalb establerts a l'Àndalus i una tendència política al segle VIII.

Els primers kalbites van arribar amb l'exèrcit de Mussa ibn Nusayr. També van arribar al mateix temps els kaysites i al llarg del segle els dos grups van formar partits oposats passava com al califat. L'antagonisme fou fort durant tot el segle VIII.

Balj ibn Bixr al-Quxayrí (Baldj ibn Bishr al-Kushayri), membre de l'aristrocràcia kaysita, va arribar a l'Àndalus (742) amb tropes sirianes després de ser derrotat (741) a l'Àfrica pels rebels de Maysara. Va arribar portat pel mateix governador (valí) Abd-al-Màlik ibn Qàtan al-Fihrí, un medinès hostil als sirians, que havia de fer front a la revolta berber a l'Àndalus. Aviat Balj va suplantar a Abd-al-Màlik i va fer una política prokaysita. El seu lloctinent i successor Thalaba ibn Salama al-Amilí va seguir la mateixa tendència i va cometre abusos i Damasc va enviar a Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar al-Kalbí, un kalbita, que va adoptar una política favorable als seus, el que va acabar provocant la sublevació dels kaysites (i fins i tot alguns iemenites) sota el comandament d'As-Sumayl, del djund de Kinnasrín, i de Thawaba ibn Salama, del clan iemenita dels djudhamites, que el van vèncer l'abril de 745 a la riba del Guadalete, proclamant nou valí al segon, però de fet sota tutela del primer, provocant llavors la revolta iemenita al valiat de l'Àndalus. El valí enderrocat fou empresonat a Còrdova des de la seva derrota, però el 746, al morir Thawaba, va ser alliberat en un cop de mà nocturn dut a terme pels seus partidaris, i va fugir a Niebla on va intentar refer el seu bàndol. Va ser derrotat en la batalla de Secunda en la que va dirigir la coalició iemenita contra el nou valí Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí, nomenat per recomanació d'as-Sumayl que exercia interinament (747) i que afavoria als kaysites; el derrotat fou executat el 747 i per un temps les operacions es van aturar degut a la gana que prevalia a l'Àndalus, però el 754 els iemenites (kalbites i altres) van atacar i assetjar Saragossa on governava as-Sumayl, sense èxit; van tornar a assetjar aquesta ciutat el 755, però els kaysites els van rebutjar amb suport d'emissaris del futur Abd al-Rahman I. Però finalment els contactes dels kaysites i omeies no van fructificar i foren els kalbites els que van donar suport a l'omeia.

Progressivament la hostilitat entre les dues faccions es va atenuar però encara el 822 va esclatar una guerra a la regió de Múrcia que va durar set anys, per una discòrdia insignificant entre els dos grups.

Bibliografia

• Evarist Levi Provençal, Historia de la España Musulmana.