Kalevi Aho
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Kalevi Aho (Forssal, Finlàndia, 9 de març de 1949) fou un compositor finès.
Aho estudià composició a l'Acadèmia Sibelius de Einojuhani Rautavaara, reben el diploma el 1971. continuà els . estudis durant un any a Berlín, amb Boris Blancher. Es posicionà en l'ensenyament de la teoria de la música en la Universitat d'Hèlsinki de 1974 a 1988, i en la càtedra en l'Acadèmia Sibelius de 1988 a 1993.
Es convertí en compositor resident de l'Orquestra Simfònica de Lahti el 1992, el director Osmo Vänska ha enregistrat moltes de les seves grans obres per a orquestra. també ha treballat com a compositor independent, amb una beca de l'Estat, des de 1993.
Conegut principalment com a compositor a gran escala, fins el dia d'avui Aho ha composat: 14 Simfonies, 12 Concerts, 4 Òperes i algunes obres vocals. Llur música de cambra inclou varis Quintets, Quartets, Sonates i obres per a solo. Aho assoli la fama amb la seva Primera Simfonia (1969) i els segon Quartet de corda (1970).
Les seves obres d'aquesta època mostren per exemple trets neoclàssics i una preocupació pel contrapunt (especialment les fuges), i representacions estilitzades en les formes majors, com el vals. Durant aquesta dècada, escriví en estils modernista i post-modernista. Llur us de la ironia i juxtaposició d'estats d'ànim, contrasts i estils musicals i gèneres s'ha comparat a Gustav Mahler i Alfred Schnittke. La seva música també mostra la influència d'Einojuhani Rautavaara (sobretot quan evoca misterioses textures), i Dmitri Xostakóvitx.
Llur música ha estat enregistrada per BIS registres.
Actualment viu a Hèlsinki.
Llistat d'òperes: