Karel van Mander
Q36279  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q14819852 | maig de 1548 Meulebeke | |||||||||||||
| Q4 | 2 de setembre de 1606 Amsterdam | |||||||||||||
| Q231002 | Flamenc | |||||||||||||
| Q1914636 | ||||||||||||||
| Q735 | Pintura | |||||||||||||
| Q107292093 | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
| Obres destacables | ||||||||||||||
Fitxer:Image-Carel van Mander 002.jpg La continència d'Escipió (1600). Oli sobre coure, 44 x 79 cm. Rijksmuseum, Amsterdam | ||||||||||||||
Karel van Mander (Meulebeke, maig de 1548 – Amsterdam, 2 de setembre de 1606) va ser un pintor, poeta i biògraf flamenc, nascut al si d'una família noble de Meulebeke.
Va estudiar amb Lucas de Heere a Gant, i entre 1568 i 1569 amb Pieter Vlerick a Kortrijk. Els següents cinc anys es va dedicar a escriure obres de teatre de caràcter religiós per a les quals també va pintar els decorats. Posteriorment va passar tres anys a Roma (1574-1577), i s'ha arribat a dir que va ser el descobridor de les catacumbes. De retorn d'aquest viatge va passar per Viena, on en companyia de l'escultor Hans Mont va construir l'arc de triomf per a l'entrada de l'emperador Rodolf.
Després de moltes vicissituds causades per la guerra, la pèrdua de la seua fortuna i la malaltia, es va instal·lar a Haarlem, on en companyia de Hendrik Goltzius i Cornelis Cornelisz. van Haarlem va fundar una reeixida acadèmia de pintura. Tanmateix, la seua fama prové fonamentalment de la seua obra de 1604 anomenada Het schilder-boeck,[1] un voluminós recull de biografies de pintors que ha adquirit per als països del nord d'Europa una importància similar a la que les Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, e architettori, de Vasari, tenen respecte a Itàlia. Aquesta obra va ser acabada l'any 1603 i es va publicar l'any 1604, any en què Van Mander va traslladar-se a Amsterdam, on va morir l'any 1606. Va ser mestre de Frans Hals, tot i que la influència en el seu pupil no va ser important - certament Hals estava en desacord amb la convencional creença de Mander respecte a que la pintura de tema històric ocupava el lloc preeminent en la jerarquia de gèneres.
Van Mander va influir de manera notable en la literatura sobre art dels segles XVII i XVIII. Entre d'altres, Cornelis de Bie i Arnold Houbraken van imitar la seua Schilderboeck.
Referències
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba al domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a edició. Cambridge University Press, 1911. L'article en anglès pot trobar-se a: [1]
- ↑ van Mander, Carel. Het schilder-boeck: waerin voor eerst de leerlustighe jueght den grondt der edel vry schilderconst in verscheyden deelen wort voorghedraghen : daer nacindry deelen t'leuen der vermaerde door suchtighe schilders des ouden, en nieuwen tyds ... (en neerlandès). P. van Wesbusch, 1604 [Consulta: 14 maig 2011].
Enllaços externs
- Schilderboeck a la Biblioteca digital de la literatura neerlandesa (DBNL, "Biblioteca Digital de Literatura Neerlandesa")
- Encyclopædia Britannica (anglès)
- Biografia de Karl van Mander (anglès)
