Katsina

Katsina és una ciutat i antiga ciutat-estat a Nigèria, actualment capital de l'estat de Katsina. És a 257 km a l'est de Sokoto i 135 km al nord de Kano. La població de la ciutat el 2007 era de 459.022. És centre d'una regió agrícola que produeix fruits secs, cotó, mill i moresc i té algunes premses per produir oli de cacauet; també produeix acer i modernament és un dels principals centre per noves tecnologies, especialment serveis d'Internet. La majoria de la població és fulani i haussa d'ètnia i musulmana de religió. La bandera de l'emirat era blanca i al cantó portava la inscripció "Katsina Emirate" (en dues línies i color negre) en anglès o en caràcters aràbigs. El monument més característic de Katsina és una mesquita del segle XVIII amb el minaret Gobarau de 15 metres d'altura, fet amb fang i branques de palmera.

Història

L'antiga Katsina s'hauria fundat vers el 1100. Lleó l'Africà assenyala dues ciutats més amb aquest nom (vers 1513): Casena, que situa a una regió pobre, i Katsina-Laka, al nord-oest de Zaria.

Abans del islam el governant era un semideu i fou anomenat Sarki; en cas de governar de manera incompetent podia ser condemnat a mort. L'alim al-Maghili (mort 1504) hi va ensenyar l'alcorà i el fikh Muhammad al-Tazakhti (conegut com Aida-Ahmad, mort el 1529) i Makhluf al-Bilbali al-Marrakushi (mort el 1533) hi van predicar.

El darrer rei Durbawa fou Sanau, cap del clan Azna abans del 1500; el va substituir Korau cap del clan Korau de Yamdoto que se suposa vinculat al comerç àrab i a l'expansió del islam i dels comerciants anomenats Wangara (els comerciants i intel·luctuals àrans eren anomenats els wangara). La nissaga de Korau, anomenada potser de manera incorrecta dels Wangara, musulmans, va substituir a la dels Durbawa , pagans i especialment sota Muhamma da-Korau (mort vers 1541/1542), tercer successor de Korau, va portar a un nou sistema de successió en que la línea paterna va substituir a la materna. Sota aquesta dinastia es van construir les muralles de Birnim-Katsina (1586) que llavors tenia més de 100 barris, i destacava pel tabac i el cuir; la muralla tenia llavors 12 kms i va arribar a més de 21 kms el 1853; la població al final del segle XVI era de 300.000 habitants.

Als segles XVII i XVIII va arribar al cim del seu poder, amb un alt grau de civilització adquirida dels àrabs. L'educació i les maneres dels ciutadans de Katsina eren més educades i fines que les de les altres ciutats hausses. En aquestos temps Katsina fou el principal centre comercial haussa i va originar alguns dels savis principals de l'islam al sud del Sàhara. Katsina fou la més gran de les set ciutats-estats hausses.

El 1807 fou sotmesa pels fulanis d'Osman Dan Fodio de Sokoto; els dirigents de Katsina es van refugiar a una nova ciutat, Katsina-Maradi (avui a la república del Níger). A l'antiga Katsina es va establir un emirat sota dependència de Sokoto, però tot seguit va entrar en decadència. El 2 de gener de 1905 Yero Dan Musa va substituir com emir a Abu Bakr dan Ibrahim i va governar més d'un any i mig fins que fou imposat Muhammad Dikko dan Gidado (novembre de 1906) que va iniciar una nova branca dinàstica i va reconèixer el el protectorat britànic. A partir del 1906, ja sota domini britànic, es va introduir la cultura de les oleaginoses i del cotó. El 1921 es va fundar el Katsina Training College per intentar recuperar la seva importància cultural on van estudiar gran personalitats nigerianes com Sir Ahmadu Bello i Sir Abubakar Tafawa Balewa.

Muhammad Dikko va morir el 29 de gener de 1944 i el 8 d'agost de 1944 el va succeir el seu fill Uthman Nagogo dan Muhammad Dikko. La tradició cultural va seguir amb la fundació de les universitats Umaru Musa Yar'adu i la Universitat de Katsina. Utham Nagogo va morir el 19 de març de 1981 sent designat nou emir el seu fill Kabir. Mort aquest el 8 de març de 2008, el governador de l'estat va designar nou emir el dia 13 a Alhaji Abdulmumini Kabir Usman.

Llista de sobirans

Dinastia Durbawa

• Kumayau, primer sarkir, net del llegendari Bayajida
• Sarkirs, vers 1100- <1500
• Sanau abans de 1500

Dinastia Wangara (sarkins)

• Kurau vers 1500
• Dos successors
• Muhamma da-Korau (mort vers 1541/1542)
• Ali Marabus vers 1554-1568
• Muhammad Toyo Rero 1568-1572
• Ali Karya Giwa 1572-1585
• Uthman Tsagarana 1585-1589
• Ali Jan Hazo I .1589-1595
• Muhammad Maisamazagudu 1595-1612
• Ali Jan Hazo II 1612-1614
• Maje Ibrahim 1614-1631
• Abdul-Karim 1631-1634
• Ashafa 1634
• Ibrahim Gamdu 1634-1644
• Muhammad Wari I 1644-1655
• Sulayman 1655-1667
• Uthman Nayi-Nawa 1667-1684
• Muhammad Toyo Rero II 1684-1701
• Muhammad Wari II Yanka Dari 1701-1704
• Muhammad dan Wari Uban Yari 1704-1706
• Karya Giwa II 1706-1715
• Jan Hazo III Bakki dan Muhammad Wari 1715-1728
• Tsagarana Hasan dan Muhammad Toya Rero 1728-1740
• Muhammad Kabiya Wari Mai Kere dan Uthman 1740-1750
• Tsagarana Yahya 1750-1751
• Karya Giwa III Dubane dan Jan Hazo 1751-1758
• Muhammad Wari III 1758-1767
• Karya Giwa IV 1767-1784
• Gida Agwaragwi Mai Kere dan Tsagarana 1784-1801
• Tsagarana Gwozo dan Tsagarana 1801
• Bawa dan Gima 1801-1804
• Mare Mawa Mahmud dan Tsagarana 1804-1805
• Magajin Halid 1805-1807

Dinastia Dallazawa (emirs)

• Malam Umar Dallaji 1806-1835
• Siddiq dan Umaru 1835-1844
• Muhamman Bello dan Umaru 1844-1869
• Ahmad Rufai dan Umaru 1869-1870
• Ibrahim dan Muhamman Bello 1870-1882
• Musa dan Umaru 1882-1887
• Abu-Bakr dan Ibrahim 1887-1905
• Yero dan Musa 1905-1906

Dinastia Suliwaba

• Muhammad Dikko dan Gidado 1906-1944
• Uthman Nagogo dan Muhammad Dikko 1944-1981
• Kabir dan Uthman Nagogo 1981-2008
• Alhaji Abdulmumini Kabir Usman 2008-

Personatges

• Umaru Yar'Adua, president de Nigèria

Enllaços externs

• Website del govern de l'estat de Katsina
• Katsina
• Katsina, governs locals

{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:12|Plantilla:Puntdecimal|N|7|Plantilla:Puntdecimal|E|region:NG_type:city(459022)|primary|name=}}