Khozaima ben Khazim
Khuzayma ibn Khàzim ibn Khuzayma at-Tamimí, també conegut senzillament com Khuzayma ibn Khàzim fou ostikan d'Armènia vers el 785-786 i 801-802.
El seu govern és jutjat diferent segons els historiadors àrabs o armenis: per uns va mantenir l'ordre i pels altres fou cruel.
Una de les seves primeres decisions va ser empresonar els tres germans Ardzruni: Hazamasp, Sahak i Merujan Ardzruni, que van romandre tancats uns tres anys i després se'ls va exigir abjurar o morir. Hamazasp i Sahak van preferir morir però Merujan va preferir convertir-se a l'islam.
Després va fer arreglar les vies de comunicacions, especialment la de Dwin a Nakhtxivan.
El 786 el va succeir Iússuf ben Raixid al-Sulami.
El seu segon govern (vers 801-802) va incloure també altres regions, i fou en temps del califa Harun al-Rashid. Va durar menys d'un any. Va coincidir amb el patriarca Hovsep II de Pharpi conegut com Havsep Karidj.