Vés al contingut

Klaus Ebner

De Viki.cat
Klaus Ebner
Fitxer:KlausEbner5.jpg
Klaus Ebner el 2011
Naixement 8 d'agost de 1964 (1964-08-08) (62 anys)
Viena, Àustria
Activitat Novel·lista, narrador, assagista, poeta, traductor
Nacionalitat Àustria Àustria
Període Contemporani
Influències Literatura austríaca, francesa i catalana[1]
www.klausebner.eu
Escriu en alemany i en català

Klaus Ebner (Viena, 8 d'agost de 1964) és un escriptor austríac en llengua alemanya i, a més, un poeta en català. La seva obra consta de narrativa, assaig i poesia. Durant la dècada del 1980 va publicar llibres especialitzats sobre programaris i alguns primers textos literaris en revistes. Tradueix obres literàries del francès i del català a l'alemany. És soci d'associacions austríaques d'escriptors, com per exemple la Grazer Autorinnen Autorenversammlung, i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

La seva obra inclou assaigs culturals sobre assumptes catalans i narracions que tracten de tradicions jueves. La seva primera col·lecció de contes (en alemany) va aparèixer el 2007. El 2008 va publicar la novel·la curta Hominide (Homínid) i l'any següent el seu primer poemari en català. Ebner va rebre diversos premis de literatura a Àustria, per exemple el Premi de Joventut Erster Österreichischer Jugendpreis del 1982 i el premi Wiener Werkstattpreis del 2007. Crítics austríacs, com Wolfgang Ratz, han destacat la cura i el flux melòdic de la seva prosa. L'autor i la seva família viuen a Viena.

Biografia

Klaus Ebner va néixer el 8 d'agost de 1964 a la ciutat austriaca de Viena. La seva mare (n. el 1944) era perruquera i el seu pare (1939-1996) venedor de productes electrònics recreatius. Ebner es va criar en una família burgesa de classe mitjana.[2] La seva germana va néixer el 1969. Un any després la família es va traslladar a un barri una mica més obrer. Les seves primeres experiències amb l'escriptura literària estan lligades amb el període d'ensenyament secundari; tenia dotze anys quan va escriure una curta obra teatral.[2]

Després d'un sojorn de cinc setmanes a la universitat d'estiu de Tours (França), va estudiar traductologia (1982-1989) i també filologia romànica i germànica (1983-1988).[3] Va aprendre el català de manera autodidàctica – en el prefaci al poemari Vermells Josep Navarro Santaeulàlia manifesta la seva sorpresa quan va saber que Ebner havia après la llengua «sense altre ajut que gramàtiques i diccionaris».[4] En una entrevista al Diari Maresme l'escriptor explica la seva motivació pel seu interès per a les llengües romàniques i l'atracció d'una llengua que no es podia aprendre tan fàcilment a altres països.[5] Durant la dècada del 1980 va treballar per a una associació literària i la seva revista.[6] Va començar les seves carreres professionals que són la traducció, l'ensenyament de llengües estrangeres i la col·laboració en projectes informàtics.[7] Va escriure articles informàtics per a les revistes Output/Eurocom (Àustria), Inside OS/2 (Alemanya), NT Update i AIX Update (Regne Unit) i llibres sobre temes de programaris i xarxes informàtiques en alemany i anglès.[8][9]

El 2001, durant els seus estudis d'economia europea (1998-2002) en una universitat de ciències aplicades,[2] va escriure un assaig sobre l'islamisme a Europa que es va publicar a Alemanya el mateix any.[10] L'autor va també publicar alguns contes que tracten sobre les civilitzacions musulmanes, per exemple Momentaufnahme.[11] i orgiastisch[12] Klaus Ebner viu i treballa a Viena amb la seva família. És membre de les associacions austríaques dels escriptors Grazer Autorinnen Autorenversammlung (GAV)[13] i Österreichischer Schriftstellerverband (ÖSV).

Les activitats literàries de l'autor inclouen la redacció de ressenyes crítiques[14] i presentacions públiques de la seva literatura, per exemple als centres de cultura Alte Schmiede i Literaturhaus que són els més coneguts i reputats de Viena segons el germanista Klaus Zeyringer,[15] i al centre Kulturladen Westend a Munic.[16]

Obra literària

Des de la fi dels anys escolars va escriure prosa curta, poesia, radiocomèdies i assaigs. Publicava en revistes de literatura i de cultura, per exemple a Sterz,[17] la revista més gran de l'Estíria, i Lesezirkel,[18] editada pel diari vienès Wiener Zeitung. La seva tesina a l'Institut de Llengües Romàniques, escrita en francès, es va titular L'image des pays catalans chez les ecrivains français à partir du Romantisme.[19] Va publicar fragments d'un Diari Català el 1987[20] i alguns assaigs sobre la cultura catalana, entre altres aspectes sobre Barcelona i Andorra, publicats a les revistes Literatur und Kritik[21] i Zitig[22] Ebner escriu poesia en alemany i en català. La primera publicació en català va ser un poema dins l'antologia La Catalana de Lletres 2004.[23] El 2009 la revista Reduccions va publicar alguns poemes.[24] El 2007 va rebre una beca del govern austríac per a escriure un assaig historicocultural sobre el Principat d'Andorra[25] que es va publicar el 2011 per l'editorial de Caríntia Wieser.

Degut a la necessitat de trobar una altra feina després del naixement del seu primer fill el 1987, la marxa de la producció literària es va alentir.[2] Va orientar-se, però, a la novel·la Feuers Geraun. Dos capítols d'aquesta novel·la van ser publicats en versions primerenques per la revista alta-austríaca Die Rampe el 1994 (Der Schreiber von Aram) i el 1997 (Das Gesetz).[26] Aquests capítols tracten tradicions jueves i bíbliques.[2] La taula de publicacions de la pàgina web de l'autor indica només sis publicacions en antologies fins el 2004 però disset del 2005 al 2008.[27]

L'obra narrativa revela una multitud de temes que segons la crítica austríaca Julia Rafael examinen problemes actuals i rellevants per a la societat. Descriu els contes dins l'antologia Lose com a «historietes implosives» i subratlla que el lector hi troba també «fantasmes, ironia i humor».[28] A més, les metàfores «s'aixequen més enllà de la realitat sense mai perdre peu».[29] El lèxic refinat i la precisió lingüística caracteritzen l'estil. Cada frase té la seva melodia; sobretot la prosa curta s'aproxima a la poesia lírica. El periodista Paul C. Jezek va comparar les oracions de l'autor a la «pintura japonesa - cada paraula ha estat triada amb molta cura».[30] L'escriptor i crític austríac Wolfgang Ratz va fer una observació semblant i va assenyalar «l'exactitud» i «la minuciositat respecte a detalls de forma»; a més va mencionar una estridència sarcàstica dins els contes socio-crítics.[31]

El 2008 es va publicar la sàtira Hominide (Homínid) que narra els set dies mitològics d'un Australopithecus afarensis que desencadena el procés de l'hominització. És el començament de la civilització i de la cultura. El protagonista narrador Pitar parla en un llenguatge actual. Un dels seus companys fins i tot fa citacions de la literatura llatina en llatí.[32] L'historiador i escriptor austríac Heinz Gerstinger anomena el llibre una sàtira sobre la nostra vida, un mirall dels arquetipus humans com el poderós, l'envejós, el bromista i el pensador.[33] Per bé que els set dies del conte siguin una al·lusió a la creació bíblica, el repòs del setè dia és pertorbat per l'atac d'un gat de dents de sabre que dispersa el grup cap als esdeveniments descrits per la teoria de la sortida d'Àfrica (angl. Out of Africa Theory).[33]

Fitxer:KlausEbner Lesung2008.jpg
Presentació a Klosterneuburg

És un tret característic de la seva narrativa que molt sovint els protagonistes no tenen noms complets sinó només un prenom o fins i tot una denominació específica. Amb aquesta tècnica l'autor redueix el nom de la figura a una forma molt familiar.[34] En trobem exemples en la novel·la curta Hominide, però també en nombrosos contes com Das Pendel, Abflug i Die Straße.[35] Un exemple per a una denominació típica és el collidor dins el conte Der Pflücker (El collidor),[36] un personatge que no té cap nom específic. A més cal esmentar que la majoria de la narrativa publicada està escrita en primera persona, fins i tot Hominide, el narrador del qual, en primera persona, és un australopitec.

Les obres no segueixen un estil realista sinó que barregen molt sovint fantasia i realitat. En aquest context el germanista austríac Klaus Kastberger defineix el conte Der Ruch von Kaffee (L'odor del cafè) com una invitació a la contemplació sensual.[37] Aquest conte tracta de la relació d'un pintor amb el seu model, que va triar al carrer. L'odor del cafè és un motiu principal, i la facultat del pintor de traslladar les sensacions del model a l'espectador de la seva pintura representa un element fantàstic. La narradora en primera persona és la dona que fa de model.[38]

A la poesia, Ebner prefereix poemes curts i amb versos curts.[39] L'autor juga amb la paraula i les seves significacions. J. N. Santaeulàlia en diu: «(...) els poemes (...), en què la paraula, constreta per un espai menor, sembla que es vegi obligada a forçar tot el seu ventall de significacions. Paraules despullades i enceses (...).»[39] Dins Vermells els poemes estan encadenats un darrere l'altre per mots comuns.[39] Per exemple un poema acaba amb «(...) / sobtadament se m'acudeix que tu / del sabor ets l'onada», en el pròxim es diu «les onades / dels teus ulls / que per a mi són / llum» i després es continua «aquesta llum distanciada / que m'encega tant / (...)».[40]

Distincions

El 1982 Ebner va rebre el Premi de Literatura per a la Joventut amb la novel·leta Das Brandmal (L'estigma) que va atreure l'atenció del crític austríac i membre del jurat Hans Weigel. Aquest darrer va comparar el jove autor amb l'escriptor del segle XIX Ferdinand von Saar, conegut per les seves novel·les curtes.[41] La novel·leta narra la història d'un treballador comunitari i un vell que li sembla una mica estrany. A poc a poc el jove aprèn que el vell, un jueu, havia estat en un camp d'extermini dels nazis. El jove servidor descobreix quin rol havia jugat Àustria durant la Segona Guerra Mundial. La novel·leta va ser publicada l'any següent al periòdic germanòfon d'Israel Israel-Nachrichten.[42]

Al Premi Internacional de Poesia Nosside 2007, el jurat va mencionar la «tristesa metropolitana», representada per l'home de paper del poema ein Zettler/home de paper «que té com a aliment la soledat i com a ornament una il·lusa esperança».[43] En el poema es diu: «esperança/que fa molt de temps/morí».[44] El poema català El perquè de tot plegat, que va guanyar la menció del jurat de La Catalana de Lletres 2004,[23] descriu l'afany que sent un escriptor per escriure:

«

escriure
 vol dir foragitar
 el flux ardent de dins
 atreure
 un glop de trencaclosques
 amb llum i mil paraules
 complaure
 el joc de l'escrivent
 que cull un do profund
 escriure
 atreu els cossos negres
 de llengües raonades

»

El 2008, Klaus Ebner va rebre el premi Wiener Werkstattpreis 2007. El text guanyador, Der Flügel Last (El pes de les ales), és una narració sobre una nena de set anys que té càncer. L'estil adopta la perspectiva de l'infant. El segon text, l'assaig guanyador Was blieb vom Weißen Ritter? (Què en quedà del cavaller blanc?), presenta la novel·la medieval catalana Tirant lo Blanc del valencià Joanot Martorell a un públic de parla alemanya. L'autor va fondre la seva pròpia experiència de lector amb els fets històrics i filològics.[45]

Premis

Traduccions

Klaus Ebner tradueix obres literàries del francès i del català a l'alemany.[57] Dins la revista electrònica Zitig[58] i la revista Driesch[59] es va publicar el cicle de poesia Illa de J. N. Santaeulàlia en català juntament amb la traducció alemanya. A Driesch es va també presentar poemes de les escriptores Marta Pérez i Sierra i Roser Amills.[60]

Llibres traduïts a l'alemany

Publicacions

Llibres en català

Llibres en alemany

  • Andorranische Impressionen («Impressions d'Andorra»), assaig de viatje, Wieser Verlag, Klagenfurt 2011, ISBN 978-3-85129-934-2
  • Dort und anderswo («Allà i en altres llocs»), assaigs, Mitter Verlag, Wels 2011, ISBN 978-3-9502828-9-4
  • wieso der Mückenschwarm dein Augenlicht umtanzt («per què el mosquitam balla a l'entorn dels teus ulls»), poesia, Edition Art Science, St. Wolfgang i Viena 2011, ISBN 978-3-902157-88-1
  • Hominide («Homínid»), narració, FZA Verlag, Viena 2008, ISBN 978-3-9502299-7-4
  • Auf der Kippe («En equilibri inestable»), prosa curta, Arovell Verlag, Gosau (Àustria) 2008, ISBN 978-3-902547-67-5
  • Lose («Destins»), narracions, Edition Nove, Neckenmarkt (Àustria) 2007, ISBN 978-3-85251-197-9

Notes

  1. ↑ Interviu per Jakob Gurschler del 7 de desembre del 1007.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 V. les «notes biogràfiques a la pàgina web de l'autor». KlausEbner.eu, 2008. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  3. ↑ Plantilla:Citar llibre
  4. ↑ Santaeulàlia, J. N.. «Prefaci». A: Klaus Ebner: Vermells. Urús: SetzeVents Editorial, 2009, pàg. 7. ISBN 978-84-92555-10-9. 
  5. ↑ «Entrevista al Diari Maresme del 29 d'agost de 2009». Diari Maresme, 2009. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  6. ↑ «Col·laboració a la revista Texte, fitxa del catàleg». Biblioteca Nacional d'Àustria, 1983-1986. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  7. ↑ Zuzak, Eleonore (ed.). «Kurz-Bio-Bibliographien». A: Kaleidoskop. Texte von Mitgliedern des Österreichischen Schriftstellerverbandes aus den Jahren 1945-2005 (en alemany). Wien: Edition Atelier, 2005, pàg. 368. ISBN 3-902498-01-3. 
  8. ↑ Llibres en alemany per a les editorials Data Becker (ISBN 3-89011-224-2 i ISBN 3-89011-366-4), Markt & Technik (ISBN 3-87791-137-4), IWT (ISBN 3-88322-352-2 i ISBN 3-88322-463-4), TEWI (3-89362-571-2) i Microsoft Press (ISBN 3-86063-606-5 i ISBN 3-86063-657-X) del 1989 al 2004.
  9. ↑ Plantilla:Citar llibre
  10. ↑ Ebner, Klaus. Islamischer Fundamentalismus in der EU. 1a/2a ed. (en alemany). Munic: GRIN Verlag, 2001/2007. ISBN 978-3638696982. 
  11. ↑ Ebner, Klaus. Lose (en alemany). Neckenmarkt (Àustria): Edition Nove, 2008, pàg. 133. ISBN 978-3852511979. 
  12. ↑ Ebner, Klaus. Auf der Kippe (en alemany). Gosau (Àustria): Arovell Verlag, abril 2008, pàg. 79. Arovell b67. ISBN 978-3902547675. 
  13. ↑ «Entrada d'autor de l'associació d'escriptors». Grazer Autorinnen Autorenversammlung, 2009. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  14. ↑ V. Ebner, Klaus. «Grenzen überschreiben. Völkerverbindendes aus dem Weinviertel. Rezension zur Anthologie Grenzschreiben, Driesch Verlag 2008». A: Schreibkraft Nr. 18 (en alemany). Graz: Edition Schreibkraft, 2009, pàg. 67-68. ISSN 1606-7169. ISBN 978-3-902106-13-1.  i «Ein Krimi der Leisen Töne - Eiswein von Carmen Mayer». BookSun Limited (Editorial), 2008. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  15. ↑ Zeyringer, Klaus. «Literatur - (welche) Öffentlichkeit (?)». A: Österreichische Literatur seit 1945 (Literatura austríaca des del 1945) (en alemany). Innsbruck: Haymon Verlag, 2001, pàg. 86. ISBN 3-85218-379-0. 
  16. ↑ «Beziehungsweisen - Presentació literària de Klaus Ebner i Carmen Mayer». Literatur München - Portal literàri de Munic, 2009. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  17. ↑ Sterz no. 25/1983 i 99/2006.
  18. ↑ Lesezirkel no. 20/1986 i 27/1987.
  19. ↑ «Entrada bibliogràfica de la tesina». Biblioteca Nacional d'Àustria, 1989. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  20. ↑ Plantilla:Citar llibre
  21. ↑ Literatur und Kritik, ISSN 0024-466x, no. 397/398, 411/412, 2006-2008.
  22. ↑ «Revista electrònica Zitig, ISSN 1999-2815». Haimo Handl, 2009. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  23. ↑ 23,0 23,1 Ebner, Klaus. «el perquè de tot plegat». A: Cervera, Jordi (ed.). La Catalana de Lletres 2004. Barcelona: Cossetània, 2005, pàg. 40. ISBN 84-9791-098-2. 
  24. ↑ «Número 92 de la revista Reduccions amb contribucions de Klaus Ebner». Eumo Editorial, 2009. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  25. ↑ V. l'«interviu sobre els assaigs per Christof G. Pelz, pàgina Web de l'autor». www.klausebner.eu, 2008. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  26. ↑ Die Rampe 2/94 (1994, ISBN 3-85320-679-4) i 2/97 (1997, ISBN 3-85320-822-3).
  27. ↑ V. la «taula de publicacions en antologies». www.klausebner.eu, 2009. [Consulta: Plantilla:Data consulta]. Inclou els anys de publicació respectius.
  28. ↑ Rafael, Julia. «Klaus Ebner, Lose. Kurzgeschichten.». A: Literarisches Österreich 1/2008 (en alemany). Viena: Österreichischer Schriftstellerverband, 2008, pàg. 27. ZVR 295943463. «Facettenreich setzt sich der Autor mit einer Vielzahl an Themen auseinander. Es handelt sich dabei sowohl um durchaus aktuelle und gesellschaftlich relevante Problemkreise, als auch um sehr stille, gleichsam implodierende Geschichten, aber auch Phantasmen, Ironie und Humor finden in diesen Erzählungen ihren Platz.» 
  29. ↑ Rafael, Julia. «Klaus Ebner, Lose. Kurzgeschichten.». A: Literarisches Österreich 1/2008 (en alemany). Viena: Österreichischer Schriftstellerverband, 2008, pàg. 27. ZVR 295943463. «(...) andere Geschichten spielen mit Metaphern, heben sich über die Realität hinaus, ohne über Gebühr abzuheben.» 
  30. ↑ Jezek, Paul C. «Die jungen Genies». A: Club 1 Magazin, Heft 54 (en alemany). Viena: Erste Österreichische Spar-Casse, 1988, p. 11. «Seine Zeilen sind wie japanische Malerei: Jedes Wort ist sorgfältig gewählt.» 
  31. ↑ Plantilla:Citar llibre
  32. ↑ Reichel, Ingrid. «Es lebe die Satire!». A: Etcetera Nr. 36 (en alemany). St. Pölten (Àustria): Literarische Gesellschaft St. Pölten, 2009, pàg. 76. ISSN 1682-9115. 
  33. ↑ 33,0 33,1 Gerstinger, Heinz. «Klaus Ebner, Hominide. Erzählung.». A: Literarisches Österreich 1/2009 (en alemany). Viena: Österreichischer Schriftstellerverband, 2009, pàg. 21-22. ZVR 295943463. «(...) Er lässt einen von ihnen, Pitar, von den sieben entscheidenden Tagen in seinem Leben selbst erzählen: die Geschichte vom Erwachen des menschlichen Geistes. (...) Und bei allen Zukunftsvisionen erkennen wir, wie sehr die Typen von damals auch heute noch dominieren: der Machtbesessene, der Dummkopf, der Spaßvogel, der Lüstling, der Neidige. (...)» 
  34. ↑ Gamsjäger, Sonja. «Gespräch mit Autoren». A: arovell-kulturzeitschrift 02/2009 (en alemany). Gosau (Àustria): Arovell Verlag, 2009, pàg. 16-18. 
  35. ↑ Ebner, Klaus. Lose (en alemany). Neckenmarkt (Àustria): Edition Nove, 2007, pàg. 36, 104 i 114. ISBN 978-3-85251-197-9. 
  36. ↑ Ebner, Klaus. «Der Pflücker». A: Lose (en alemany). Neckenmarkt (Àustria): Edition Nove, 2007, pàg. 8. ISBN 978-3-85251-197-9. 
  37. ↑ Kastberger, Klaus. «Im Delikatessenladen. Ein Vorwort.». A: Die Rampe 04/2005 (en alemany). Linz (Àustria): Stifterhaus, 2005, pàg. 8. ISBN 3-85487-795-1. 
  38. ↑ Ebner, Klaus. «Der Ruch von Kaffee». A: Die Rampe 04/2005 (en alemany). Linz (Àustria): Stifterhaus, 2005, pàg. 32-37. ISBN 3-85487-795-1. 
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 Santaeulàlia, J. N.. «Prefaci». A: Klaus Ebner: Vermells. Urús: SetzeVents Editorial, 2009, pàg. 8. ISBN 978-84-92555-10-9. 
  40. ↑ Ebner, Klaus. Vermells (en català). Urús, La Cerdanya: SetzeVents Editorial, 2009, pàg. 22-24. ISBN 978-84-92555-10-9. 
  41. ↑ Ab nach Frankreich (en alemany). Viena: Club 1 Magazin, Heft 1, 1983, pàg. 10-11. 
  42. ↑ Ebner, Klaus. Das Brandmal (en alemany). Tel Aviv: Israel-Nachrichten, abril 1983. 
  43. ↑ Amoroso, Giuseppe. «L'immaginario dei poeti del Nosside 2007». A: Amato, Pasquale; Salfrán, Mariela Johnson (ed.). Nosside 2007 (en espanyol). Reggio Calabria: Città del Sole Edizioni, 2007, pàg. 50. ISBN 978-88-7351-184-7. «(...) el «hombre de papel» de Klaus Ebner, que tiene como «alimento» la soledad y como «ornamento» una ilusa esperanza.» 
  44. ↑ «Hoffnung/wie vor Langem/sie verlosch»
  45. ↑ Ambdós textos són publicats en Schaden, Peter (ed.). wordshop x (en alemany). Viena: FZA Verlag, 2008, pàg. 5-11 i 12-16. 
  46. ↑ V. la «Arxiu de la Casa de Literatura, entrada sobre les festivitats de la convocatòria». Literaturhaus Wien, 2010. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  47. ↑ V. la «Informe del Ministeri de Cultura d'Àustria 2009, pàg. 76». www.bmukk.gv.at, 2009. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  48. ↑ V. la «Informe del Ministeri de Cultura d'Àustria 2008, pàg. 72». www.bmukk.gv.at, 2008. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  49. ↑ Schaden 2008.
  50. ↑ V. la «Informe del Ministeri de Cultura d'Àustria 2007, pàg. 71». www.bmukk.gv.at, 2007. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  51. ↑ V. la «llista dels premiats del Nosside 2007». www.nosside.com, 2007. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  52. ↑ Kronabitter, Erika (ed.). Lyrik der Gegenwart (en alemany). Viena: Edition Art Science, 2008, pàg. 81, 87 i 102-103. ISBN 978-3-902157-43-0. 
  53. ↑ Cervera, Jordi (ed.). La Catalana de Lletres 2004. Barcelona: Cossetània, 2005, pàg. 40. ISBN 94-9791-098-2. 
  54. ↑ Club 1 Magazin 1988: pàg. 11.
  55. ↑ V. la «taula a la pàgina Web de l'autor». www.klausebner.eu, 2009. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  56. ↑ Club 1 Magazin 1983: pàg. 10.
  57. ↑ V. la «fitxa d'autor». revista DUM, 2006. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  58. ↑ ««Illa», de J. N. Santaeulàlia». revista Zitig en línia, 2009. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  59. ↑ V. la «taula del núm. 1/2010». Driesch Verlag, Drösing-Viena, 2010. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  60. ↑ V. la «taula del núm. 7/2011 de la revista Driesch». Driesch Verlag, Drösing-Viena, 2011. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  61. ↑ V. la «llista de traduccions, pàgina Web de l'autor». www.klausebner.eu, 2009. [Consulta: Plantilla:Data consulta].

Bibliografia referenciada

  • Kronabitter, Erika (Ed.). Lyrik der Gegenwart (Poesia contemporània) (en alemany). Viena/St. Wolfgang: Edition Art Science, 2008. ISBN 978-3-902157-43-0. 
  • Zeyringer, Klaus. Österreichische Literatur seit 1945: Überblicke, Einschnitte, Wegmarken (Literatura austríaca des del 1945: resums, cesures, fites) (en alemany). Innsbruck (Àustria): Haymon Verlag, 2001. ISBN 3-85218-379-0. 

Enllaços externs

Plantilla:Sister



Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Klaus_Ebner&oldid=177564»