Kuko

Regne de Kuko fou el nom donat pels historiados europeus medievals a un dels tres estats en què estava dividida la Cabília al començar el segle XVI. Estava format a grans trets pel que avui és la Gran Cabília, amb centre al massís del Djurdjura, i capital a la ciutat de Kuko (amb una sortida al mar a Zeffun).

Al començar el segle XVI el seu cap (xeic, però esmentat com si fos rei) era Ahmad ibn al-Kadi. Arudj va concertar aliança amb aquest cap, que li va facilitar contingents de muntanyesos habituats a la guerra que van reforçar les seves minses tropes turques. Quan el poder va passar al seu germà Khayr al-Din Barba-rossa, Ibn al-Kadi s'hi va barallar, i el va atacar, obligant-lo a evacuar Alger (1520-1525). Llavors Khayr al-Din va buscar l'aliança del regne de Labes i van recuperar el control.

Durant el govern otomà el regne de Kuko es va entendre sovint amb les autoritat d'Alger, mentre que en altres moments es va revoltar; cada revolta va acabar amb una expedició cap a les muntanyes i un pacte. El 1560 es va produir una aliança matrimonial del paixà Hasan amb la filla del rei de Kuko, que segurament no fou un cas aillat, i el 1563 va participar a l'atac otomà a Orà. El 1574 el regne va donar suport a l'expedició otomana al Marroc. Del 1598 el rei de Kuko va estar per deu anys en aliança amb el rei Felip III d'Espanya, fins al punt que aquest va planejar la conquesta d'Alger amb l'ajut dels cabilencs aliats.

Al segle XVII el regne com a tal va desapariexer i es va transformar en una confederació tribal anomenada Zwawa. A la part occidental del territori es va formar al confederació dels Gehtula o Igushdal, sota el xeic Gaseem (Kasim).

Bibliografia

• Gran enciclopedia cervantina, per Carlos Alvar i Florencio Sevilla Arroyo, Volum III, Editorial Castalia

{{#coordinates:36,599439 | N | 4,360719 | E | source:frwiki_type:city_region:DZ | | | | | primary|name= }}