Làcares d'Atenes

Làcares (Lachares, Λαχάρης) fou un dels més influents demagogs atenenc de la ciutat, després del restabliment de la democràcia per Demetri Poliorcetes. Cassandre el va subornar i li va suggerir que assolís la tirania, però no va poder fer res fins que el 296 aC la ciutat fou assetjada per Demetri; llavors va aprofitar els clams del poble contra el cap local Demòcares, que fou expulsat i Làcares va assolir el govern. Pausànies diu que com tots els tirans fou inhumà i contrari als deus, va saquejar temples i especialment el Partenó, dels que va treure els seus tresors, i fins i tot va privar a l'estàtua d'Atena Pàrtenos dels seus guarniments. Des del primer moment va prohibir per decret fins i tot pronunciar el nom de Demetri Poliorcetes i va resistir el setge fins que la gana va assolar la ciutat. Llavors, disfressat, es va escapar cap a Tebes. Poliè diu que fou perseguit per homes de Demetri però se'n va lliurar llençant algunes monedes d'or que els perseguidors es van aturar a agafar. Va romandre a Tebes fins que aquesta ciutat va caure en mans de Demetri i després va fugir a Delfos, i més tard a Tràcia. Durant la captivitat de Lisímac de Tràcia, Demetri va envair Tràcia i va assetjar Sestos, on era Làcares, però va aconseguir fugir cap a Lisimàquia . Torna a aparèixer el 279 aC a Cassandria, quan fou expulsat per Apol·lodor sota el càrrec de conspiració per entregar la ciutat al selèucida Antíoc I Sòter. Ja no torna a apareixer a les fonts.