La Bella Easo

El nom de La Bella Easo prové de les antigues cròniques d'historiadors grecs i romans que van donar notícia escrita per primer cop d'aquests llocs. Es referien a "Una ciutat, situada en un ampli estuari, a la sortida d'un riu, que va ser important port comercial i estava entre els vascons, anomenada Oiasso (també es va escriure Oeaso, Oiasson,...)".

Durant el segle XIX, alguns no van dubtar a atribuir tals mèrits i grandeses a Sant Sebastià, la brillant nova capital de Guipúscoa, seu de la cort a l'estiu. Però això és fals: Els descobriments arqueològics recents, dels últims 25 anys, demostren sense cap dubte que Oeaso era, en realitat Irun. Efectivament, "està entre els vascons" i és que els vascons no habitaven a Guipúscoa, que era dels Várdulos, sinó a Navarra, Osca i Saragossa occidental, arribant fins al mar per la vall del Bidasoa. És probable que el mateix nom del riu, Bidasoa, sigui una corrupció d'un possible "Via a Easo", de Bidea que vol dir camí en euskera: Bide-Easo-a, i és que la via romana que des de César-Augusta (Saragossa), passant per Pompaelo (La ciutat de Pompeu, Pamplona) anava al mar cantàbric i continuava cap a Aquitània, transcorria, en els seus últims estadis, vorejant cenyidament el Bidasoa, a causa de la orografia. Aquesta via ha deixat les seves petjades: un gran pont sobre el Bidasoa, precisament a Irun. S'han trobat en el nucli urbà d'Irun restes d'un gran port romà, del pont, termes, temples, necròpolis, etc. a més de multitud de mines romanes per tot el terme. En la badia de Txingudi (que abasta Hondarribia, Irun i Hendaia, a França), s'han trobat abundants restes de naufragis romans, amb àmfores i altres. Res d'això s'ha trobat mai a Sant Sebastià. Per si no fos poc, recordem que Irun va tenir port de mar fins a finals del segle XVIII que es va abandonar en favor de Passatges, a causa del creixement de la ciutat, i el progressiu dipòsit de llims del Bidasoa. Encara avui dia existeix oficialment la matrícula naval d'Irun.