Sallent
| Aquest article tracta sobre el municipi del Bages. Vegeu-ne altres significats a «Sallent (desambiguació)». |
| |||
| Localització | |||
| Municipi del Bages | |||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Comarques centrals Bages | ||
| Gentilici | Sallentí, sallentina | ||
| Superfície | 65,26 km² | ||
| Altitud | 278 msnm | ||
| Població (2016[1]) • Densitat |
6.592 hab. 101,01 hab/km² | ||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 408419 4631036{{#coordinates:41 | 49 | 27 | N | 1 | 53 | 46 | E | type:city(6592)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
9 David Saldoni de Tena (CiU) | ||
| Codi territorial | 081918
| ||
| Web | |||
Sallent és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Botjosa, la | 123 |
| Cabrianes | 346 |
| Cornet | 42 |
| Sallent | 6.285 |
| Sallés de la Serra | 16 |
| Sant Martí i Fucimanya | 17 |
| Sant Ponç | 36 |
| Serraïma | 6 |
| Serra-sanç | 21 |
Sallent compta amb explotacions de sals potàssiques, diferents fàbriques i tallers i un extens polígon industrial a l'entrada sud de la població.
Els primers pobladors coneguts de la zona s'establiren al poblat ibèric del Cogulló.
Llocs d'interès
La vila de Sallent va ser edificada prop d'un congost del Llobregat, al voltant de l'antic castell de Sallent i l'església annexa de Sant Sebastià, que és la rotonda romànica més gran de Catalunya. El municipi és ric en monuments romànics com Sant Pere i Sant Martí de Serraïma, Sant Miquel de Serra-sanç, i Santa Maria de Cornet, una bonica església del segle XII.
Al nucli antic destaca el magnífic edifici gòtic denominat la Casa Gran, la Casa Museu Torres Amat,[2] l'església moderna de Sant Antoni Maria Claret, amb el Museu Casa Natal així com tot l'indret ocupat pel parc municipal, amb la Biblioteca Popular edificada el 1918 i inaugurada per la Mancomunitat de Catalunya.
Festes i tradicions
Destaca la festa de les Enramades, declarades Festa tradicional d'interès nacional. L'origen de la festa de les Enramades de Sallent és religiosa i està vinculada amb el pas de la processó del Corpus. Se celebra a Sallent d'ençà de l'any 1325. El cap de setmana abans de Corpus tenien lloc els actes preliminars de la celebració, consistia en anar al bosc per tal de collir boix, el qual s'utilitzava per guarnir i engalanar els carrers de la població.
Actualment, aquests guarniments han deixat de ser simples per anar adaptant-se a la modernitat i actualitat. Encara no s'han perdut els típics embotits, els quals fan referència a personatges històrics de la vila. Les Enramades foren declarades Festa Tradicional d'Interès Nacional el 18 de maig de 1999.
També, pels voltants de Febrer, se celebra el Carnaval de Sallent.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Història
La vila fou cremada el 3 d'agost de 1713 pel tinent general Armendariz, durant la guerra de Successió espanyola per eliminar els molins de pòlvora que hi havia.[3] i de nou en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli a principis de 1714.[4]
Fills i filles il·lustres de Sallent
- Ignasi Torres i Amat, (1768-1811).
- Fèlix Torres i Amat, (1772-1847).
- Antoni Maria Claret i Clarà, (1807-1870).
- Pere Vallribera i Moliné, (1903-1990).
- Agustin Rueda Sierra, (1952-1978)
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 103. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ (castellà) Hispania: revista española de historia, Volum 21, Edicions 81-84, p. 451
- ↑ Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (en castellà). Editorial Critica, 2010, p.380. ISBN 8498920604.