Cardona


(En detall)	(En detall)

Localització

[[file:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Error de l'expressió: Operador < inesperatpx|Cardona is located in Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5]]<div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"><div style="position: relative; text-align: center; left: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; top: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; width: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; font-size: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; line-height: 0; z-index:100;" title="">[[File:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5x Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px|Cardona|link=|alt=]]

Municipi del Bages

Castell de Cardona

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca Espanya
Catalunya
Barcelona
Comarques centrals
Bages

Gentilici Cardoní, cardonina

Superfície 66,70 km²

Altitud 507 msnm

Població (Plantilla:Padró INE/ref)
• Densitat Plantilla:Padró INE hab.

Coordenades UTM(ED50) Plantilla:Coord ICC{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|54|Plantilla:Puntdecimal|N|1|40|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-CT|primary|name=}}

Organització
Entitats de població 2

Codi territorial 080478

Web

Plantilla:Official

Cardona és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Entitat de població	Habitants
Cardona	Plantilla:Entcat/hab
Coromina, la	Plantilla:Entcat/hab
Dades: 2011. Font: Idescat

Història

Encara que Cardona existia ja molt abans, com en testimonien les restes iberes que s'ha trobat, sempre vinculades a la riquesa de la Vall Salina, Cardona té una data de naixement documentada: el 23 d'abril de l'any 986, dia en què el Comte Borrell II atorgà la Segona Carta de Poblament, que actualment es conserva a l'arxiu històric de la vila. Cardona, comença veritablement en l'etapa medieval, a partir del 798 fins al segle XVI, la vila va ser un dels indrets claus en el desenvolupament històric i social de Catalunya. Molts factors com la situació del turó del castell, la muntanya salina i la via estratègica on confluïen nombrosos camins van atorgar a la vila aquesta cabdal importància a la història de Catalunya.

Així mateix, amb l'arribada de la família vescomtal d'Osona (els posteriorment futurs vescomtes de Cardona) al castell a fi del segle X, la població va prendre importància política. Aquesta família fou enormement important durant les següents generacions fins que al segle XV va ser la més decisiva després de la família reial, tenint permís per batre la seva pròpia moneda cardonina. Els seus dominis abastaven tot Catalunya, amb 30 viles, 25 castells, 272 llocs i 4 ports de marítims.^[1] Tenien doncs jurisdicció sobre un territori equivalent al 6% de Catalunya. Van ser els impulsors de la vida del castell i el cens demogràfic va créixer espectacularment.

Els nobles van arribar de xic en xic a la vila, així com els mercaders, drapers i artesans. Aquesta era d'esplendor va durar fins al segle XVI, quan la família Cardona van marxar per instal·lar-se a Barcelona i Arbeca (l'actual duquessa de Cardona viu a Sevilla). El castell de Cardona fou el darrer reducte de la resistència contra l'ocupació de Catalunya per part de les tropes de Felip V de Castella al 1714,^[1] amb els reforços de 90 homes del Regiment de la Ciutat de Barcelona.^[2]

El castell es va transformar en una caserna militar i la vila va restar una simple zona artesana i agropecuària, que acompanyava l'explotació salinera.

Durant la Guerra del Francès, Cardona va patir la Batalla de Sant Quintí, en la que els cardonins van aconseguir defensar el castell i la vil·la de Cardona contra l'atac francès.

Durant els segles XIX i XX van re-emprendre l'activitat social i econòmica de la vila, amb l'arribada d'indústries, especialment tèxtils, i l'explotació de les mines de potassa des de l'any 1929 fins a l'any 1991.

Actualment, Cardona presumeix de ser un dels indrets més atractius, gràcies als nombrosos visitants que s'hi apropen per visitar els seus indrets únics.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
205	199	244	1.720	2.512	4.660	4.354	3.708	3.855	4.002

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
4.139	4.820	6.474	6.591	7.885	7.006	6.561	6.647	6.387	6.227

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
5.882	5.720	5.567	5.399	5.272	5.226	5.182	5.116	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès

El Conjunt medieval del castell de Cardona que inclou la col·legiata romànica de Sant Vicenç de Cardona construïda entre el 1029 i el 1040 i la Torre de la Minyona del s.XI.
Parc cultural de la Muntanya de sal, formació geològica que ja era explotada en temps dels romans. Després del tancament de la mina, les instal·lacions han estat arranjades per poder visitar-les turísticament, incloent-hi visites guiades a l'interior de les galeries excavades a la muntanya.^[3]
Centre Cardona Medieval: exposició permanent gràfica i audiovisual de l'inici i evolució de la vila fins a la construcció de les seves muralles.
El nucli antic del poble, que conserva el seu encant mil·lenari a llocs com la Plaça del mercat amb l'església gòtica de Sant Miquel (1397), o la plaça de Santa Eulàlia amb la capella de Santa Eulàlia (1348), el Passatge de l'antic hospital i la Porxada d'en Soler.
El Portal de Graells, l'únic portal d'accés que encara resta dempeus dels quatre construïts (Portal de Graells, Portal de Barcelona, Portal de Sant Miquel i Portal de Fluges).^[4]
L'inacabat Pont del Diable (s. XIV), a les rodalies de la vila.
El Museu de la Sal Josep Arnau. Col·lecció d'obres fetes amb sal per Josep Arnau al llarg de la seva vida.^[5] Es troba situat sota la Porxada d'en Soler, al lloc on havia existit la carnisseria del Crestó i el Forn Jussà.^[6]
La Torre del Botxí, edificació medieval.
L'escultura eqüestre del Comte Borrell II. Obra commemorativa del mil·lenari de la figura del comte Borrell II de Barcelona i el lliurament de la Carta de Població a la vila, l'any 986. L'autor és Josep Maria Subirachs. L'escultura està feta amb pedra de travertí que procedeix de les pedreres d'Almeria.^[7]
La font commemorativa als defensors del 1714. Situada a la plaça de la Fira, es tracta d'una font monumental que commemora la rendició del castell i de la vila de Cardona, el setembre de 1714, a les tropes de Felip V. Fou costejada per la colònia cardonina de Barcelona. L'escultura està feta amb ciment i és obra de l'escultor Josep Campeny. Restaurada el 1956 i el 1997.

Vegeu també la Llista de monuments de Cardona, llista de monuments inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Inclou també els inscrits en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) amb la classificació de monuments històrics i els Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) de caràcter arquitectònic.

Galeria de fotos

Festes locals

Tots els diumenges al matí hi ha mercat.
Mercat de la ganga. El primer diumenge de febrer. Els comerços treuen les seves gangues al carrer.
Caramelles. Diumenge de Pasqua. Cantades per la vila a càrrec de diverses colles de la vila i veïnat.
Fira Medieval / Festa de la sal. El primer cap de setmana de juny. Sopar al carrer, actes diversos i mercat medieval amb artesans.
Capvuitada de Corpus. Festes populars per barris a partir de Corpus.
Festa Major de La Coromina. Finals d'agost. Actes i festes a la barriada de La Coromina.
Festa Major del castell de Cardona. Al voltant del 31 d'agost. Festa en commemoració de la mort de Sant Ramon al castell.
Festa Major. El segon cap de setmana de setembre. Amb el Correbou espectacle taurí pel qual es construeix una plaça desmuntable davant de l'Ajuntament, a la que els joves del poble proven de fer córrer el brau. Dins del Correbou hi ha la Cargolera que és un cistell de vímet on s'introdueix una persona i el brau hi dóna topades i el fa rodolar. A més dels braus hi tenen lloc actes diversos (balls, concerts, audicions, castell de foc,...).
Aplec de Cardona. El 18 de setembre. Actes per commemorar la rendició de l'últim bastió català a la Guerra de Successió Espanyola.
Fira de la Llenega. Darrer cap de setmana d'octubre. Exposició boletaire. Degustació de plats cuinats amb bolets per part dels restaurants del poble.

Comunicacions

Per carretera hi passa la carretera C-55 (antiga C-1410) que connecta amb Solsona i des d'allà a Manresa i la ciutat comtal per la C-58 (antiga A-18); o cap a Lleida des de la C-55 a través de la C-25 (Eix transversal) o la C-1313 en direcció a La Seu d'Urgell,

Amb tren: Cardona no disposa d'estacions de tren. L'estació ferroviària més propera és a Manresa on operen RENFE i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Autobús: Des de Barcelona i Manresa fins a Cardona i viceversa. Des d'Andorra i passant per Solsona també hi ha línia regular que va en direcció a Barcelona.

Cardonins il·lustres

Categoria principal: Cardonins

Joan Ramon Folc I de Cardona (1375-1441). Comte de Cardona.
Joan Ramon Folc II de Cardona (1400-1471). Comte de Cardona.
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia (1405-1466). Va ser el vint-i-dosè President de la Generalitat de Catalunya, nomenat l'11 de novembre de 1443.^[8]
Pere de Cardona. Va ser el trenta-sisè President de la Generalitat de Catalunya de 1482 a 1485.^[8]
Andreu Sala (1627 – 1700), escultor barroc català.
Joan Serra i Vilaró (1879-1969). historiador i arqueòleg.
Manuel Bertran i Oriola (1901-1976). Poeta
Valentí Fuster Carulla (1943). Metge especialitzat en cardiologia. El 1996 li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per les seves aportacions a la biomedicina especialment en l'àrea cardiovascular que han cristal·litzat en l'aclariment de la patologia isquèmica aguda. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Berto Romero (1974). Humorista i presentador de TV.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Ginesta, Salvador. La Comarca del Bages. L'Abadia de Montserrat, 1987, p.75. ISBN 8472028607.
↑ «Organització militar». regiment de la ciutat. Guerra de Successió.cat. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
↑ Plantilla:Citar publicació
↑ Portal de turisme de la Gencat
↑ Plantilla:Citar llibre
↑ Museu de la Sal
↑ Web de l'Ajuntament de Cardona
↑ ^8,0 ^8,1 Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0

Vegeu també

Enllaços externs

Plantilla:Sister

[CB-1] 1,0 ^1,1 Ginesta, Salvador. La Comarca del Bages. L'Abadia de Montserrat, 1987, p.75. ISBN 8472028607.

[2] «Organització militar». regiment de la ciutat. Guerra de Successió.cat. [Consulta: Plantilla:Data consulta].

[Sapiens-3] Plantilla:Citar publicació

[4] Portal de turisme de la Gencat

[5] Plantilla:Citar llibre

[Museu_de_la_Sal-6] Museu de la Sal

[7] Web de l'Ajuntament de Cardona

[Presis-8] 8,0 ^8,1 Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]