La Passió d'Olesa de Montserrat
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:Plantilla:Puntdecimal|Plantilla:Puntdecimal|type:landmark_region:ES-MD|primary|name=}} Plantilla:Infotaula de teatre
És evident que en un espectacle on es representa la vida, la mort i la resurrecció de Crist, les connotacions religioses en són presents.
En el cas de La Passió d’Olesa, com totes les que es representen pel territori català, en són més que presents, en són l’origen. Olesa, però, amb el pas del temps, ha anat allunyant les representacions a la tradició religiosa per apropar-la més a l’espectacle teatral. Aquesta és la gran sorpresa que és en boca de tots els que visiten La Passió d’Olesa per primera vegada, la sensació que molt lluny d’assistir a una tradició que un cop a la vida toca, han presenciat un espectacle teatral de primera categoria.
A Olesa de Montserrat fa molt de temps que any rere any tenen lloc aquestes representacions, en les quals participen un gran nombre d'olesans de forma desinteressada, només per continuar una tradició que han heretat dels seus avantpassats.
La Passió d’Olesa va ser la primera de les passions en ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, de l’any 2002.
La Passió d’Olesa continua essent, en l’actualitat, un espectacle modern, un espectacle de primera categoria; en definitiva, el treball de tot un poble que s’aboca any rere any perquè aquest espectacle continuï vigent i adaptat als nostres dies.
Orígens
No se sap exactament quan van començar les representacions, però, segurament tenen els seus orígens en els actes sacramentals, processons i altres representacions lligades a la litúrgia de la Setmana Santa que es feien dins els recintes de les esglésies durant l'edat mitjana.
El document més antic referent a les representacions de La Passió a Olesa de Montserrat data del segle XVI, concretament de l'any 1538, i es conserva a l'Arxiu Parroquial d'Olesa. Es tracta d'un document d'inventari dels objectes de la sagristia de l'església parroquial de Santa Maria d'Olesa de Montserrat on, d'entre el llistat de robes i objectes litúrgics s'hi anomena una consueta "per fer la passió", és a dir, el text per a representar la passió.
Història
La Passió es va representar, durant el segle XVI, en l’àmbit urbà i com a cerimònia cívica, organitzada pel municipi i amb la concurrència de tota la població. Però després de ben bé un segle, l’església recondueix la representació a dins del temple, cosa que li permet una major vigilància, audiència i prestigi. Al segle XVII es creà la "Confraria de la Sanch de Jesucrist" que era l'encarregada de fer les representacions. Es creu que durant el segle XVIII les representacions tenien lloc als molins d'oli, sota la direcció dels monjos de Montserrat.
En l’època moderna, si es mantenen aquestes representacions, és gràcies a la tenacitat popular, perquè les instàncies eclesials en buscaven reiteradament la prohibició, com ho demostra la disposició episcopal de 1813, que afortunadament Olesa no va tenir en compte.
Al segle XIX les representacions continuaren, tot i la Guerra del Francès i estar prohibides per les autoritats eclesiàstiques, que creien que es duien a terme d'una forma poc religiosa. L'any 1847 es construí el Teatre Principal al carrer Beat Oriol, on es passaren a fer les representacions. Cada any anava augmentant el nombre d'espectadors, que venien de tots els pobles de les rodalies per veure el "Drama Sacre".
El text que s'utilitzava havia estat escrit per fra Antoni de Sant Jeroni i es va continuar utilitzant fins a l'any 1949, en què s'estrenà un nou text de Joan Povill i Adserà, mestre de la vila.
Al començament del segle XX es construí un nou local, el Teatre del Círcol, on també es representà La Passió i començà la rivalitat amb la companyia que la seguia representant al Teatre Principal. Quan l'any 1917-18 tancà el Teatre Principal alguns membres d'aquesta companyia s'integraren a les representacions que tenien lloc al Círcol.
El 1924 s'inaugurà un nou local, el Teatre Olesa (popularment anomenat "Salistes"), i tornà a encetar-se la rivalitat entre les dues companyies.
Durant la Guerra Civil es van suspendre les representacions de La Passió, i l'any 1940 es reprengueren novament sota una mateixa entitat al Teatre Olesa. Cal esmentar que, tot i la censura del moment, La Passió es feia en català gràcies al pes de la tradició i a l'afany dels col·laboradors.
-
Públic sortint del Círcol -
Ball de dimonis al Círcol -
Platea d'El Círcol -
El Salistes -
Cartell publicitari de principis dels anys 30
L'any 1952 s'estrenà el Gran Teatre de La Passió, que es construí on fins aleshores hi havia hagut el Teatre del Círcol. Aquest nou teatre tenia cabuda per a dues mil cinc-centes persones.
L'any 1956, per tal de facilitar l'assistència a La Passió del públic que no entenia el català, s'estrenà un complicat sistema d'aparells connectats a cada butaca del teatre, gràcies als quals, per mitjà d'un selector i uns auriculars, es podia seguir La Passió en diversos idiomes: castellà (traducció simultània), francès i anglès (explicació de les escenes). No cal dir que aquest projecte va causar una gran revolució. Sembla que fou un dels primers teatres del món que disposà d'aquesta tecnologia.
El 1968 es va encarregar a José Tamayo fer una gran renovació de l'escenografia i un nou muntatge, amb les més avançades tècniques del moment. El resultat va ser un espectacular muntatge àgil, ràpid, flexible i amb ritme. Es va aconseguir així reduir-lo a una sola sessió matinal.
El 23 de febrer de 1983 un incendi destruí el Gran Teatre de La Passió. Durant els tres anys següents les representacions de La Passió tingueren lloc al voltant de l'església i al teatre Salistes en la versió antiga de fra Antoni de Sant Jeroni.
El dia 1 de maig de 1987 s'inaugurà el Nou Teatre de La Passió amb nous equipaments tècnics i amb un escenari de grans dimensions, que el fan un dels teatres més grans i moderns de tot Catalunya.
El 14 d'abril de 1996 va aconseguir un rècord d'abast mundial en reunir 729 actors simultàniament en escena.
El 3 de desembre de 2002 l'Associació La Passió d'Olesa de Montserrat va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi, la distinció més gran que atorga la Generalitat de Catalunya a aquelles persones o entitats que contribueixen al foment de la cultura i la identitat catalanes. Aquest va ésser, també, un reconeixement als milers de persones anònimes que van fer possible que avui en dia La Passió d'Olesa sigui considerada un referent cultural al nostre país.
L'espectacle
La Passió és una obra de teatre de grans dimensions, tant pel que fa a escenografia com a nombre d'actors figurants que sol arribar als 500 a cada representació. Les representacions es solen dur a terme durant els caps de setmana dels mesos de març i abril.
L'obra s'estructura en 3 actes d'aproximadament una hora de durada cada un.
- En el primer acte s'hi explica la vida pública de Jesús, amb escenes com les Noces de Canà, el Sermó de la muntanya, la resurrecció de Llàtzer o l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, una de les escenes més espectaculars ja que és on hi apareix el màxim nombre d'actors figurants.
- El segon acte descriu la part més humana del personatge de Jesús, que preveu la seva mort i s'acomiada de la seva mare i dels seus deixebles. Aquest acte també inclou la sessió del Sanedrí, que acorda portar a Jesús davant de Pilat perquè el condemni a mort, i escenes on es veuen els motius que inciten a Judes a traïr al seu mestre i a entregar-lo al Sanedrí. Aquesta decisió que farà que Judes remogui tota la seva consciència i acabi suïcidant-se.
- El tercer i darrer acte mostra el procés de condemna de Jesús davant de Pilat, la seva mort en creu i finalment, la seva resurrecció.
L’espectacle de La Passió no és només una gran representació teatral, és la força dels olesans i olesanes que treballen desinteressadament per plasmar dalt de l’escenari l’herència de quasi 500 anys d’història. Tot l'espectacle, artística i tècnicament, és dut a terme per col·laboradors que amb el seu esforç altruista, se sumen a l'espectacle i hi aboquen tota la seva creativitat per donar als espectadors una bona qualitat teatral.
-
Noces de Canà
-
Entrada de Jesús a Jerusalem
-
Ascensió
El teatre
El teatre de La Passió d'Olesa és un edifici majestuós, capaç d'acollir qualsevol mena d'espectacle: teatre, concerts, convencions...
El projecte inicial, de l'arquitecte Joan Baca i Pericot, va ser dissenyat per construir el teatre a la mateixa ubicació que l'anterior, destruït en un incendi l'any 1983, però finalment es va modificar per adaptar-lo a l'actual ubicació: la Plaça de l'Oli.
L'entrada principal acull les taquilles per a la venda d'entrades i dóna pas al vestíbul principal, que és alhora una sala d'exposicions anomenada Espai d'Art.
El pati de butaques, en un sol nivell i amb forma d'amfiteatre, té capacitat per a 1496 persones. Però un dels trets més característics de l'edifici és la boca d'escenari: una de les més amples del món. El prosceni té 30 metres d'amplada i 7 d'alçada.
L'escenari està dotat de diversos mecanismes per facilitar l'entrada i sortida de decorats:
- Teler contrapesat manual de 21 metres d'alçada.
- 2 estructures giratòries laterals, de 7 metres d'amplada i 7 d'alçada
- 6 elevadors hidràulics per pujar decorats des del sota-escenari, cada un de 3 x 1,5 metres de superfície i 8 d'alçada.
L'edifici també compta amb 3 plantes de vestidors, amb capacitat per a més de 500 actors, sala de maquillatge, magatzem de vestuari, taller escenogràfic i taller tècnic, a més d'una seu social on s'hi ubica la secretaria de l'entitat, el Cafè del Teatre, sales de reunions i una sala d'actes anomenada Espai Clar.
Cal destacar que el disseny original del teatre contempla la construcció d'una sala petita, situada just a sota del pati de butaques, per a obres de petit i mitjà format. Aquesta sala, però, només compta amb les parets, i no s'ha acabat mai de construir per manca de recursos econòmics.
-
Pati de butaques
-
La boca d'escenari, de 30 metres, és de les més amples del món
-
Concert de Manel a La Passió
Fons d'art
Quan es va estrenar el nou teatre l’any 1987, la Passió, a través de diferents artistes de renom, va promoure una nova línia de cartells per a promocionar l’espectacle. Gràcies a la seva contribució, La Passió d’Olesa va poder exportar una imatge de major modernitat més a joc amb l’espectacle que representa. Aquestes obres completen una valuosa col•lecció artística que creix temporada rere temporada i que suposa un esclat de diferents estils, tècniques i materials.
-
Cartell de la temporada 1994, obra de Josep Maria Subirachs
-
Cartell de la temporada 1998, obra d'Antoni Tàpies
-
Cartell de la temporada 2001, obra de Modest Cuixart
-
Cartell de la temporada 2008, obra de Agustí Puig
Enllaços externs
- www.lapassio.cat - Pàgina web oficial de La Passió d'Olesa de Montserrat
- Pàgina web del Passionarium - Estudis sobre les Passions
- Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles
- Pàgines amb arguments formatnum no numèrics
- Pàgines amb enllaços a fitxer trencats
- Setmana Santa a Catalunya
- Teatres de Catalunya
- Creus de Sant Jordi 2002
- Festes tradicionals d'interès nacional
- Olesa de Montserrat
- Obres de teatre en català
- Muntatges de teatre popular de Catalunya
- Cultura del Baix Llobregat