La Pau (Aristòfanes)
La pau (en grec antic Εἰρήνη) es una comèdia escrita i produïda pel dramaturg grec Aristòfanes. Es va presentar per primer cop al 421 a.C i aquell mateix any va guanyar el segon premi a Atenes. Com succeeix en moltes de les seves obres, Aristòfanes ataca i es burla dels seus contemporanis, incloent-hi Eurípides, Carcí i especialment Cleó. L'esperit alegre de celebració, que contrasta fortament amb el to escèptic de les seves altres obres que també tracten de "la pau" (Lístrata i els Arcanesos), es poden atribuir al fet que s'escrigués poc després que es firmés la Pau de Nícies.
Argument
El vell pagés Trigeu es el presonatge central de l'obra. Mentres Atenes i Esparta lluiten una contra l'altre en la Guerra del Peloponès, Trigeu es monta en un escarabat piloter gegant de la mateixa forma en la que l'heroi Bel·lerofont va muntar a Pegàs i vola a l'Olimp per tenir una audiència a Zeus, el pare de tots els deus. Aquesta part conté una suma important d'escatologia. ja que els escarabats piloters s'alimenten dels excrements. Se'ls ordena els esclaus de Trigeu que fagin girar els excrements per l'escarabat, i els demana als poblerencs que tapin l'or amb el seu propi per que l'escarabat no es veiés temptat durant el vol.
Quan Trigeu arriba a l'Olimp, on hi ha Zeus, tots els deus olímpics excepte Hermes han deixat l'Olimp en les mans de la Guerra i el seu esclau Estrau. S'entera que han tancat a la Pau en un profund forat cobert amb pedres grans. La Guerra i l'Estrau estan ocupats en planejar la destrucció dels grecs. Usen un morter gegant i ingredients que representen a totes les ciutat-estat gregues, planegen derrotar-les esclafant-les amb una mà de morter gegant. Tanmateix, no troben una mà de morter d'aquella mida en cap part, i es distrauen en la seva recerca. La mà de morter es refereix a Cleó, doncs, mà de morter era un dels seus noms. La segona mà de morter que es menciona es l'oficial espartà Bràsides.
L'ús que va donar Aristòfanes a la paraula mà de morter per ambdós personatges històrics dona a entendre que Cleó estava a la mateixa lliga que Bràsides i que per tant era un enemic de l'Estat. Aprofitant aquesta oportunitat, Trigeu invita al cor (composat per pagesos de varies ciutats-estats gregues) per que l'ajudi a salvar a la Pau. Amb l'ajuda dels membres del cor, Trigeu intenta retirar les pedres. Aquells que treuen profit de la guerra, com els ferreters, els sabotegen. Però rere un considerable esforç, alliberen per fi a la Pau, i amb ella a les seves companyes de collida i Festival. La Pau segueix enfadada per el tracte que havia rebut dels grecs (per exemple quan aquests es van negar a firmar varis tractats durant la Guerra del Peloponès), i només parlen amb Trigeu i els altres hel·lens a través d'Hermes. Com era d'esperar, la convences per que torni a Atenes amb els grecs.
Trigeu accepta casar-se amb Collita (Opora), i envien a Festival junt amb un altre grec per que prepari una celebració de pau. Escullen a una ovella per sacrificar-la, però no es permet que la seva sang taqui l'altar, ja que "la sang no es de l'agrat de la Pau". Un oracle anomenat Hiercoles passa sense ser invitat i vol agafar la carn de l'animal sacrificat sense permís. De totes formes, després que comencés a pontificar contra la Pau, la peguen i se l'emporten per la força. Llavors els traficants d'armes entren a la ciutat intentant vendre les seves mercaderies a qualsevol preu, posat que ja que l guerra ha acabat terminant les armes ja no son necessàries. Trigeu calenta l'ambient, dient coses como que es comprarà una cuirassa per usar-la com un taburet o que comprarà llances per usar-les com ajut per les vides.
Ofesos, deixen a Atenes mentre Trigeu i Collita es casen.