La Puda

Segona planta de l'edifici principal d'habitacions. El d'obra més antiga i el que es conserva en millor estat estructural. Actualment, l'accés a aquesta planta és gairebé impossible, ja que el sòl del distribuïdor de l'escala es troba totalment ensorrat.

La Puda o La Puda de Montserrat, és un antic balneari situat al marge esquerre del riu Llobregat, tot just passat el Congost del Cairat. Es troba al terme municipal d'Esparreguera i des del 18 de març de 1868 pertany a la parròquia de Santa Maria d'Olesa de Montserrat.

Es diu que a rel d'un terratrèmol hi brollen aigües sulfuroses des del segle XVIII. La primera referència històrica, però, data del 1718 quant el doctor Salvador feu la primera anàlisi química de les aigües. Aquestes aigües, de naturalesa sulfurosa-sòdica, brollen a una temperatura de 32ºC i es calcula el seu cabal actual en uns 4 l/s que s'aboquen directament al riu Llobregat.

Les aigües van començar a ser usades amb finalitats medicinals l'any 1818. L'any 1829 es varen començar a construir dos edificis de banys, a cadascuna de les dues ribes del riu Llobregat aprofitant les dues surgències d'aigua termal que brollaven a banda i banda del riu, sota la direcció facultativa del metge Antoni Coca i Rabassa i la intervenció de Salvador Garriga, un sastre d'Esparreguera. Degut a la falta de diners, Garriga se suïcidà l'any 1831, i el seu germà continuà les obres, associat amb Francesc Castells i Francesc Pedrosa. L'any 1834 els edificis ja estaven en ple funcionament. Les riuades del riu Llobregat de 1842 i 1843 inundaren i arrasaren els edificis. L'alçada tant summament baixa a què brolla l'aigua mineral (al nivell del riu) va impedir que els edificis es poguessin construir a gaire més altura cosa que va provocar la seva destrucció amb la riuada. Aquest fet també ha afectat als edificis actuals ja que en diverses ocasions han sofert les envestides del riu.

El 12 de març de 1845 el psiquiatre Antoni Pujadas i Mayans va completar la compra dels dos edificis i terrenys del balneari de la Puda, amb la col·laboració del comerciant Josep Oriol Negrevernis, amb l'objectiu de renovar les instal·lacions, crear un nou balneari i un nou manicomi, i donar entrada a altres socis. Les previsions de negoci no es van complir, en part degut a la dificultat d'accés al balneari ja que les faccions carlines feien insegurs els camins. Van sorgir molts conflictes entre els socis fins que la societat va ser finalment liquidada.

D'aquesta època és l'edifici que es conserva en estat ruïnós projectat per l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet que havia d'esdevenir un dels balnearis més grans d'Europa però del qual només es realitzà l'ala esquerra de tot el complex. De totes maneres en destaca la galeria de banys, als soterranis de l'edifici, amb un conjunt d'arcs i voltes pensats per a ventilar l'espai dels vapors de l'aigua termal. El 1858, al costat de l'establiment balneari, es va construir un pont de fusta sobre el riu Llobregat segons un projecte de l'arquitecte Elies Rogent, que enllaçava la Puda amb el camí d'Esparreguera.

El balneari es va anar ampliant en el darrer quart del segle XIX. El seu moment d'esplendor va ser a finals del segle XIX i principis del XX, quan es posà de moda entre la burgesia barcelonina, que s'instal·lava a l'hotel Gori d'Olesa de Montserrat, amb el qual l'unia un servei permanent de diligències. Es va tancar el 1958 destrossat per una crescuda del riu i actualment és en estat ruïnós.

Com a dades curioses, a mitjans de la dècada dels 90, en Nacho Cano va escollir el Balneari de la Puda per a rodar el vídeo-clip de la cançó El Patio, on hi apareixia, entre d'altres, la Penélope Cruz. Deu anys més tard, La Puda també acolliria durant un cap de setmana una festa rave amb l'assistència de més de 2.000 persones. La Puda també apareix al vídeo musical de la cançó "Heart of Soul" (1992) del grup britànic The Cult.

Galeria d'imatges

• 
  Façana de l'edifici principal l'any 2001.
• 
  Vista de l'edifici principal d'habitacions l'any 2001. Les petites finestres inferiors corresponen a la galeria de banys.
• 
  Galeria de banys.
• 
  Porta principal d'entrada.
• 
  Benvinguts.

Bibliografia

• Mitjà, Albert (dir.). Els recursos minerals a Catalunya : Les aigües minerals : Balnearis. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1999. ISBN 84-393-5003-1. 

• Solà-Morales, Ignasi. Arquitectura balneària a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1986. ISBN 84-505-4330-4. 

{{#coordinates:41,571025 | N | 1,876557 | E | type:landmark | | | | | primary|name= }}