La Rierada
| Localització | |
  | |
| Barriada de Molins de Rei | |
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Municipi |
Espanya Catalunya Província de Barcelona Baix Llobregat Molins de Rei |
| Gentilici | - |
| Malnom | - |
| Superfície | km² |
| Altitud | 100−150 msnm |
| Població • Densitat |
219 hab. |
| Coordenades | 41° 26′ 9.12″ N, 2° 2′ 42.86″ E / 41.4358667°N,2.0452389°E{{#coordinates:41 | 26 | 9,12 | N | 2 | 2 | 42,86 | E | type:city_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat |
| Codi postal | 08750
|
| - | |
| - | |
| - | |
| Web | -
|
La Rierada és un nucli de població pertanyent al terme municipal de Molins de Rei. Està situat dins la serra de Collserola i l'any 2005 eren 129 els seus habitants. Hi passa la riera de Vallvidrera o de la Rierada.
El nucli de població antigament pertanyia al desaparegut municipi de Santa Creu d'Olorda, i restava envoltat de masies; una d'elles, Can Santoi, acull en la seva finca una casa de colònies i el Centre d'Educació Ambiental i de Lleure.
A principis de segle se'n van començar a poblar els territoris amb edificacions de segona residència. Actualment compten amb una població fixa de 219 persones que frueixen d'un bonic paisatge als peus de les penyes d'en Castellví, de 236 m d'altitud.
S'hi accedeix per la carretera BV-1418, que, des de Sant Bartomeu de la Quadra passant per la Rierada, Vallpineda i la Floresta, comunica amb Sant Cugat del Vallès.
La Rierada és situada en una zona enclotada i vorejada per les muntanyes que formen la serra de Collserola. És arrecerada del Nord i pel Sud, envoltada de vegetació intensa i, per la seva situació, menys assolellada que a la plana. Fet que fa que, pel que fa a la temperatura ambient, la rierada persente pel cap baix un parell de graus de diferencia amb la temperatura de la vila de Molins de Rei.
Resum històric
La Rierada es formà, pròpiament, al voltant de la Masia de Can Castellví, la qual data de l'edat Mitjana.[1]
Fins al Segle IX es considerat caseriu afecta a "La Quadra de Sant Bartomeu" depenent del Castell d'Olorda.
Junt amb Sant Bartomeu fou municipi fins a la primera meitat del segle XIX quant fou annexionat definitivament a Molins de rei com a barriada.
La Rierada mantingué les condicions d'un nucli rural fins a inicis del segle XX en que es comencen a construir-hi habitatges de segona residencia.[1]
Clima
El clima de la Zona correspon al tipus mediterrani. Les dades tèrmiques aproximades indiquen una mitjana anual d'entre 16 i 18 ºC. Essent el mes més fred el gener (8-10 ºC) i el més calorós el juliol (24-26 ºC). Pel que fa a la humitat aquesta es situa en un valor mitjà del 70% i la pluviositat entorn al 550 m/m a l'any.[1]
Les característiques de les precipitacions son del caire del xàfecs torrencials intensos i de curta durada fet que suposa una forta erosió per arrossegament de materials.
Flora i Fauna
Quant a la Flora l'area de La Rierada presenta frondoses pinedes de pi blanc , amb presencia de pi pinyer, Pollancre a la fondalada, alzinar i roure (si bé que rònec i de poca fronda). Probablement l'alzinar fou la principal especie, temps enrere, del bosc però aquest ha estat desplaçat pel pi.[1]
El sota-bosc és propi de l'alzinar amb les seves especies característiques.
Així mateix és notòria la gran varietat d'arbres fruit dels arbres plantats en els jardins dels habitants de la zona urbanitzada. Hi trobem plàtans, avets i xiprers, oms i mimoses, palmeres i llorers i tota mena de fruiters.[1]
Les fondalades de La Rierada i Can Santoi presenten racons de gran vellesa.
La riera de Vallvidrera que transcorre pel bell mig de La Rierada dóna peu al creixement d'espècies típiques dels llocs d'aigua.
Pel que fa la fauna hi son presents els animals propis de la zona i en destaca la varietat i abundància d'espècies d'ocells.