Vés al contingut

La Traca

De Viki.cat
Portada de La Traca de 1917.
Portada de La Traca de 1932.

La Traca és una revista satírica creada a la Ciutat de València en 1884 i capitanejada pel periodista Vicent Miquel Carceller. Al llarg de la seua història ha tingut diversa periodicitat, interrompuda diverses vegades per censures tant per Alfons XII com al franquisme i s'ha publicat tant en valencià com en castellà.

Història

Inicis

A la seua primera etapa, La Traca va ser una revista en valencià d'humor dur i satíric, però també costumista, en l'estil dels sainets de la València de finals i principis de segle. Es publicava amb el subtítol "revista pa la chent de tro". Era dirigida per Manuel Lluch i Soler i va aconseguir publicar 40 exemplars, alguns amb una tirada de 12.000 exemplars malgrat ser suspesa la seua publicació fins a 7 vegades, sent la definitiva la de març de 1887, que acabà amb el director a la presó. Amb tot i això, La Traca, tot i amb periodicitat incerta, encara es va publicar durant el 1888 i finals del 1889, fins la seua desaparició definitiva.

Després del tancament van haver dos intents de ressuscitar la revista, així és com es creà La Nova Traca en 1894, d'escàs èxit. No va tindre major durada (39 números) el segon intent de ressuscitar la revista, La Traca Nova creada en 1909. És en aquesta etapa quan Vicent Miquel Carceller comença a col·laborar amb la publicació.

Segona etapa: Vicent Miquel Carceller

La segona etapa de la revista, altra vegada amb el seu nom original és la que la portaria a la fama, gràcies a la seua alma màter, Vicent Miquel Carceller. El periodista valencià va reobrir la revista en desembre del 1911, amb un humor molt més polític. Prova d'això és que Carceller acabà pres en 1912 per una caricatura contra el rei Alfons XIII. La Traca dels anys 1910 i 1920 era una revista satírica, antiburgesa, i amb un humor sicalíptic que hui en dia es podria, fins i tot considerar masclista.[1] Si bé estava escrita amb un llenguatge pobre i castellanitzat,[1] un altre blanc de les seues crítiques eren els "coents", o aquells valencianoparlants que en l'àmbit públic parlaven castellà per considerar-la una llengua amb més estatus social.

L'humor verd de la publicació evoluciona en esta dècada cap a la temàtica pornogràfica, i el llenguatge utilitzat es torna més bròfec, fet que provocà que en 1916 un grup de redactors abandonara La Traca per a crear un nou semanari pa la chent de tró: La Matraca, que sols duraria 19 números.[2]

Amb l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera, en 1924 se suspèn la publicació de La Traca en el seu número 659,[2] i apareix una nova revista: La Sombra "semanari festiu y lliterari", que no deixa de ser la mateixa revista, amb un altre nom per a burlar la suspensió. Malgrat que el to de la revista aniria suavitzant-se de manera paulatina fins fer desaparèixer els continguts anticlericals o eròtics, Huitanta-set números més tard, en 1926, el setmanari seria suspés per la censura, i Carceller torna a canviar el nom de la capçalera pel de La Chala, revista que ja no va ser tancada.[2] El primer número data del 17 d'abril de 1926.[3] El nom de la "La Chala" no era nou, atès que abans ja s'havia publicat com a revista fallera lligada a la Falla de Na Jordana en 1891 i un primer intent de revista satírica semanari humoristic y chustisier publicat per Cristòfol Monzó en 1908.[4]

Tercera etapa: la República

En la tercera etapa, la republicana, La Traca passa a publicar-se en llengua castellana, ja que, animats per l'èxit de La Chala, revista que continua publicant-se i en valencià, Carceller aprofitarà la censurada capçalera per a publicar-ne els continguts a tot l' estat mentre el seu humor es fa més cruent i, sobretot, encara més polític, alineant-se a favor del Front Popular. Aquesta revista va ser coneguda pel seu anticlericalisme,[5] especialment en esclatar la guerra i per la secció "¿Qué haría usted con la gente de sotana?" on es convidava els lectors a enviar soflames anticlericals per a ser publicades. En aquesta època La Traca aconsegueix publicar més de 500.000 exemplars en tot l'estat,[2] fins a la seua desaparició, junt amb La Chala en 1938.[2]

Amb l'entrada de les forces feixistes a València, la revista desapareix, sent incautada i mort el seu director, juntament amb altres col·laboradors com Carlos Gómez Carrera i Modest Méndez Álvarez. D'altre col·laborador, Carnicero, mai no s'ha sabut què li va passar en acabar la guerra.[2] La col·lecció completa de la revista d'aquesta època es pot trobar hui dia a l'Arxiu de Salamanca.

Llegat

La quarta etapa de la revista, altra vegada en llengua valenciana és com a suplement satíric de la revista fallera Pensat i Fet. El primer número d'aquesta etapa data de 1997. Ho fa amb el subtítol revista per a la gent de tro. Publicat amb periodicitat anual, La Traca deixaria de publicar-se, junt a Pensat i Fet, en 2010.

Pel seu nom, hi ha hagut històricament nombroses revistes falleres o vinculades a falles, amb el mateix nom o semblant[6] que cal no confondre amb la famosa publicació satírica. Exemples de publicacions diferents però amb mateix nom el trobem l'abril de 2008 quan apareix una nova capaçalera, escrita en castellà, amb el subtítol de «Revista de fiestas de la Comunidad Valenciana».[7]

Col·laboradors

Segona i Tercera etapa

Quarta etapa

Referències

  1. 1,0 1,1 Exemple del contingut de la revista en l'època en que era publicat amb el nom de La Chala.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 La Traca a Tebeosfera (castellà) [consulta:10 de setembre de 2012]
  3. La Chala a Tebeosfera (castellà) [consulta:10 de setembre de 2012]
  4. Gran enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum 4, ISBN 84-87502-51-2
  5. Exemple del contingut de la revista en l'època en que era publicat amb el nom de La Traca i en castellà.
  6. El Centenari de la Traca article de l'any 2008 a Las Provincias, que parla sobre revistes falleres, i on es cita "La Traca" i "La Chala" com a revistes falleres,
  7. «La Traca. Revista de fiestas de la Comunitat Valenciana» (en castellà). Anuarios Culturales. [Consulta: 5 març 2010].
  • La gran historia de la Comunitat Valenciana, volum 8, «entre las urnas y los fusiles», ISBN 978-84-87502-89-7 / 978-84-87502-97-2
  • Gran enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum 16, ISBN 84-87502-63-6

Enllaços externs