La ciutat invisible de Kitege
| La ciutat invisible de Kitege | |
 Tomba de Rimski-Kórsakov a Sant Petersburg | |
| Títol original: | Skazaniye o nevidimom grade Kitezhe i deve Fevronii |
| Llengua original: | rus |
| Gènere: | Òpera |
| Música: | Nikolai Rimski-Kórsakov |
| Llibret: | Vladimir Bielsky |
| Font literària: | llegendes russes |
| Actes: | quatre |
| Estrena: | 20 de febrer de 1907 |
| Teatre: | Teatre Mariinski de Sant Petersburg |
| Estrena al Liceu: | 2 de gener de 1926 (estrena a Espanya) |
| Personatges: | |
| |
La ciutat invisible de Kitege (en rus Skazaniye o nevidimom grade Kitezhe i deve Fevronii) és una òpera en quatre actes de Nikolai Rimski-Kórsakov sobre un llibret de Vladimir Bielski. Estrenada al Teatre Mariinski de Sant Petersburg el 20 de febrer de 1907. Interpretada al Liceu l'any 1926 per primera vegada fora de Rússia, esdevingué un dels títols més populars del repertori rus.
Origen i context
Basada en un conjunt de llegendes russes, és una sumptuosa òpera de l'últim Rimski-Kórsakov, potser la més elaborada, amb un argument i orquestració fantàstica i folklòrica típicament Rimskiana. Es convertí en una de les òperes més representatives del repertori rus.
Rimski-Kórsakov barreja un ideal espiritual i filosòfic amb els símbols de la cultura russa tradicional. El text original de la llegenda de Kitege fa referència la vida a un sant que Vladimir Belski, el llibretista, i Rimski-Kórsakov van transportar a la seva època desfent-lo de tota referència a una religió existent. Tanmateix, les seves opinions discrepaven: Belski el volia arcaic, Rimski-Kórsakov modern; el primer preconitzava una obra idealista, el segon la desitjava realista. Aquest debat incessant entre els dos creadors no va satisfer plenament el compositor, una mica dubitatiu quant al resultat final del seu treball comú. És tanmateix una obra optimista: aquest conte de fades revela els defectes de l'ésser humà però sense condemnar-los.
El text desenvolupa llargament allò que la música dinamitza i acoloreix: els cants religiosos, la música popular russa, els accents de vegades propers dels de Mússorgski o Borodín, la melodia ininterrompuda que fa pensar en el drama wagnerià construeixen un poema simfònic vibrant d'ecos i portador d'un missatge càndid, ingenu, i ple d'humanitat.
La catàstrofe mundial i els Tàrtars
A causa del atac dels tàrtars es trenca la idíl·lica vida de la ciutat de Kitege. A un nivell filosòfic, l'atac dels tàrtars representa l'origen del la maldat, el càstig del Deus. De fet, en els contes i obres de misteri russos, la maldat sempre es representa en la figura dels tàrtars. En el pròleg, Belski realitza l'advertència de què les hordes tàrtares no són mostrades d'una manera realista, sinó com eren descrites en els antics cants populars. De fet, l'origen de la marxa tàrtara es troba en una cançó popular russa molt coneguda.
En la terrorífica i a la vegada imponent representació de l'atac dels tàrtars s'amaga el sentiment de catàstrofe mundial que dominava a la intel·lectualitat russa de principis de segle. Malgrat tot, també la filosofia religiosa de la mateixa època, la recerca de Déu de Soloviev, Berdiaev, Florenski o Merechovski i les idees de Tolstoi sobre la generositat i la tolerància conformem la base de Kitege.
El desenllaç de l'òpera dona peu a la reflexió: l'apoteosi no permet oblidar el fet de què el món es troba sota el domini del mal i de que la ciutat de la virtut i la santedat continua i continuarà essent invisible, doncs aquesta és la seva essència. Rimski-Kórsakov, al final de la seva maduresa, passà a contemplar el món a traves d'una mescla de creences religioses ortodoxes i una gran resignació de matisos panteistes, gens aliena a l'espiritualitat russa.
El Parsifal rus
En el llibret si entrellacen dues llegendes populars; la salvació màgica de la ciutat i la història de la jove Fevronija. El pobre tontet de l'òpera, que posseeix per naturalesa els dons celestials de fe, esperança i humilitat, a més de la saviesa, el que li permet salvar la ciutat, no és un home, sinó una dona. La melodia que acompanya la súplica de Fevronija per a defensar la ciutat (final de l'acte II), és la música de la salvació. La cerimònia del prec de la Gran Kitege es construeix sobre aquesta melodia, el tema de la salvació dona origen al màgic repicar de les campanes de Kitega.
Fevronija és una nena de la naturalesa, quasi forma part d'ella: creix en la soledat del bosc, coneix el llenguatge dels arbres, les flors, els ocells, i els animals. Les seves melodies brollen del murmur del bosc`en l'obertura, la música de la naturalesa es transforma lentament en cant.
Fevronija conserva la seva harmonia interior inclús durant les probes més complicades i dures, essent capaç de transmetre-la. Durant el captiveri entre els tàrtars, i després de la mort del seu promès, dona consol a en Grishka Kuterma, que també està pres al seu costat, malgrat que l'havia calumniat al·levossament d'haver traït la pàtria. Ella parla amb ell vers la felicitat interior, que es pot assolir mitjançant el sacrifici i la humilitat, i amb la variant de la melodia, amb la que presta jurament de fidelitat al bosc on va néixer. La música crea una unitat meravellosa en el personatge de Fevronija. Rimski s'inspirà cançons populars per a compondre les seves melodies. L'única excepció la constitueix un tema que aconsegueix una expressivitat quasi wagneriana, amb el que expressa la seva creença en Déu. Fevronija és, sens cap dubte, el personatge principal de l'òpera. El seu estimat, Vsevolod (tenor heroic) és un personatge secundari. El verdader company i a la vegada antagonista de la noia és Grishka Kuterma (una vegada més, el tenor).
Grishka és, a la seva manera, un filosof: la seva vida miserable li ha ensenyat a ser egoista, a adular als poderosos i a mofar-se sense límits dels pobres. Aquest canalla amb tanta maldat, encara que, en el fons no és més que un pobre desgraciat, es converteix en el traïdor de la pàtria i calumniador d'homes honrats. La calumnia no afecta a Fevronija al igual que les mofes i crítiques, sinó que acaben per destruir al mateix Kuterma. La humilitat i l'amor de Fevronija li provoquen tants remordiments que es torna foll. Rimski-Korsakov representa les al·lucinacions de Grishka d'una forma molt penetrant: escolta les campanes de Kitege però el so està ple de ressonàncies.
Una òpera misteriosa
Rimski-Korsakov deixà que la idea sobre una òpera religiosa-eslava madurés durant cinc anys en l'època del canvi de segle. La seva idea original era posar fi amb ella a la seva obra dramàtica, La llegenda és al mateix temps una confessió i un llegat. En una de les representacions de l'òpera tingué quasi tantes exigències com Wagner en el seu Parsifal. Le especials campanes de Kitege, que apareixien darrera l'escenari en l'acte II, les jutjava indispensables. Després de la Revolució d'Octubre de 1917, la llegenda desaparegué de tots els programes, la ideologia de la Unió Soviètica no tenia res a fer amb el Parsifal eslau. No obstant, l'òpera fou tolerada i inclús es realitzà un enregistrament discogràfic, malgrat que amb el text reelaborat per raons d'adaptació a la posada en escena. A partir de les representacions el 1983, en el Bolxoi de Moscou, i en la dècada de 1990, en el Teatre Mariinski de Sant Petersburg, es pot parlar d'una autèntica recuperació. També des d'aquest moment es despertà l'interès de l'esfera operística internacional.[1]
Argument
Acte I
Fevronija viu al bosc sola i aïllada del món i només tracta amb els animals. Duran la cacera, el duc de Vsevolod es perd i es troba la noia. La puresa, serenitat i sabies-sa de Fevronija l'embruixen fins a tal punt que acaba enamorant-se d'ella.
Acte II
En la petita ciutat de Kitege, la gent s'apilot en massa, en mig de la qual si troben un ensinistrador d'ossos, jugadors de jusli, prestidigitadors i captaires. S'espera l'arribada del cotxe nupcial que porta na Fevronija des del bosc en el que vivia, fins Kitege, a una immensa mansió. Els ciutadans rics donen diners a en Grishka perquè s'emborratxi i pugui fer mofa de la baixa nissaga de la núvia. De sobte, són envaïts per les hosts tàrtars que saquegen i assassinen i prenen presoners na Fevronija i Grshka Kuterma. Sota amenaça de tortura, obligant en Grishka a que els mostri el camí vers la Gran Kitege. Fevronija suplica a Déu que salvi la ciutat.
Acte III
Quadre I
Els ciutadans de la Gran Kitege s'assabenten a traves del cap de l'exèrcit, cegat per l'enemic, Fiodor Pojarik, de l'atac dels tàrtars. El príncep Vsvolod es dirigeix amb els seus vers la batalla. A casa i resta el seu pare Juri, les dones, els infants i els vells. Preguen a Déu que els ajudi. Un noiet observa des de la torre l'arribada dels tàrtars. S'aixeca una espesa boira. Les campanes comencen a sonar per si mateixes. Ocorre el miracle: la Gran Kitege es torna invisible. Interludi: La batalla de Kershenez. El príncep Vsvolod i el seu exèrcit pateixen una severa derrota en la seva lluita contra els tàrtars.
Quadre II
Els tàrtars acampen a la vora del llac Svetly Jar, enfront de la Gran Kitege. Grishka és lligat a un arbre. Els tàrtars es reparteixen el botí. Els dos caps s'enfronten en un duel per culpa de Fevronija, i un mor. Mentre els tàrtars dormen, Fevronija deslliga per compassió al traïdor Grishka Kuterma. Ambdós fugen cap el bosc. A trenc d'alba comencen a repicar les campanes, en el llac es reflecteixen les cúpules de la Gran Kiteke, però la vora del llac resta buida. Els tàrtars fugen presos del pànic.
Acte IV
Quadre I
Fevronija i Kuterma vaguen pel desert. Kuterma resta turmentat pels remordiments de la seva consciència, ha perdut la cordura i es perd pel bosc. Fevronija resta adormida. En els seus somnis, apareixen flors i les aus del paradís li anuncien la mort i la vida eterna. El seu promès mort apareix per acompanyar-la a Kitege. Transició simfònica: Fevronija i Vsvolod s'endinsen en la ciutat invisible, sota el toc de les campanes.
Quadre II
En la catedral del Gran Kitege, més bonica i relluent que mai, el gran duc Yuri espera la parella. Fevronija pensa, malgrat esser feliç, en el pobre Grishka. Li mostra el camí a Kitege i li entrega una carta per a donar-li esperança. La ciutat de Kitege celebra amb alegria l'arribada dels seus volguts Ferovnija i Vsvolod.
Referències
- ↑ BATTA, András. Òpera, pags. 518 a 521. Editorial Könemann. ISBN 3-8290-2830-X
Vegeu també
Òperes de Rimski-Kórsakov | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||
