La gazza ladra

La garsa lladra
Una simple garsa, animal amb una especial afecció pels objectes brillants, desencadena l'embolic en què es veuen ficats els protagonistes de La gazza ladra
Títol original:	La gazza ladra
Llengua original:	italià
Gènere:	Opera semiseria
Música:	Gioacchino Rossini
Llibret:	Giovanni Gherardini (llibret en línia)
Font literària:	Théodore Badouin d'Aubigny i Louis-Charles Caigniez, La pie voleuse (1815)
Actes:	2
Època de composició:	1817
Estrena:	31 de maig de 1817
Teatre:	La Scala de Milà
Estrena a Catalunya:	1819, Teatre de la Santa Creu (Barcelona) (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu:	1 de gener de 1851
Personatges:
S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena Ninetta, criada de Fabrizio (soprano), Teresa Belloc-Giorgi Fabrizio Vingradito, un ric granger (baix), Vincenzo Botticelli Lucia, la seua muller (mezzosoprano), Marietta Castiglioni Giannetto, el seu fill soldat (tenor), Savino Monelli Fernando Villabella, pare de Ninetta i soldat (baix-baríton), Filippo Galli Gottardo, alcalde (baix), Antonio Ambrosi Pippo, un jove camperol empleat de Fabrizio (contralt), Teresa Gallianis Giorgio, criat de l'alcalde (baix), Paolo Rosignoli Isacco, venedor ambulant (tenor), Francesco Biscottini Antonio, guàrdia de la pressó (tenor), Francesco Biscottini Ernesto, soldat amic de Fernando (baix), Alessandro De Angeli Cor

La gazza ladra (La garsa lladre) és un melodrama o òpera semiseria en dos actes, amb música de Gioacchino Rossini i llibret italià de Giovanni Gherardini, basat en La pie voleuse (1815), de Théodore Badouin d'Aubigny i Louis-Charles Caigniez.

La peça més coneguda de l'òpera n'és l'obertura, en la qual destaca l'ús de la caixa.

Rossini va ser famós per la seua rapidesa en escriure i la La gazza ladra no en va ser l'excepció. Es diu que el productor va haver de tancar Rossini en una habitació el dia anterior a la primera presentació perquè en componguera l'obertura. Després, Rossini va llançar els papers a través de la finestra als copiadors, els qui van completar les parts orquestrals.

Representacions

Va ser estrenada el 31 de maig de 1817 al teatre La Scala de Milà sota la direcció musical d'Alessandro Rolla. Posteriorment, el mateix Rossini va introduir-hi modificacions per a produccions subsegüents a Pesaro (1818) i Nàpols (1819 i 1820). Arran de l'estrena a a París, l'any 1866, va tornar a modificar la partitura.

Riccardo Zandonai va fer la seua pròpia versió de l'òpera per a reestrenar-la a Pesaro l'any 1941. Alberto Zedda va publicar-ne una edició crítica amb el suport de la Fundació Rossini l'any 1979.

Gioacchino Rossini

Sinopsi

Ninetta espera casar-se amb Giannetto, qui acaba de tornar de la guerra i tracta de donar refugi a son pare desertor. Ninetta té problemes perquè l'alcalde, Gottardo, tracta de seduir-la. Una cullera perduda i el testimoni d'Isacco, un venedor ambulant, fan que Ninetta siga acusada i empressonada. Hi és jutjada i considerada culpable, però se salva de la mort a últim minut, gràcies al descobriment de la vertadera lladre, una garsa.

Orquestració

La partitura de Rossini preveu l'ús de:

• 2 flautes (doblades a piccolo) , 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots
• 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons
• Timbales, bombo, 2 caixes, triangle, campana,
• Cordes

Per als recitatius:

• piano (violoncel i contrabaix ad libitum)

Números musicals

• Sinfonia (mi major)

Acte I

• 1 Introducció Oh che giorno fortunato! (Lucia, Pippo, Fabrizio, la garsa, Cor)
• 2 Cavatina de Ninetta Di piacer mi balza il cor
• 3 Cavatina d'Isacco Stringhe e ferri da calzette
• 4 Cor i Cavatina de Giannetto Ma qual suono! [...] Vieni fra queste braccia (Ninetta, Lucia, Giannetto, Cor)
• 5 Brindis de Pippo Tocchiamo, beviamo (Pippo, Cor)
• 6 Recitatiu i Duet Ninetta - Fernando Ieri, sul tramontar del sole [...] Come frenar il pianto!
• 7 Cavatina de l'alcalde Il mio piano è preparato
• 8 Escena i Tercet M'affretto di mandarvi i contrassegni [...] Respiro. Mia cara!
• 9 Finale I In casa di Messere Fabrizio Vingradito (Ninetta, Lucia, Pippo, Giannetto, Isacco, Fabrizio, Alcalde, Cor)

Acte II

• 10 Duet Ninetta - Giannetto Forse un dì conoscerete (Ninetta, Giannetto, Antonio)
• 11 Ària Alcalde Sì per voi, pupille amate (Ninetta, Alcalde, Cor masculí)
• 12 Recitatiu i Duet Ninetta - Pippo Deh pensa che domani [...] E ben, per mia memoria
• 13 Escena i Ària Fernando Chi è? Fernando! oh Dio! [...] Accusata di furto... oh rossore! (Ninetta, Fernando)
• 14 Ària Il vecchiotto cerca moglie (Berta)
• 15 Recitatiu, Cor i Quintet
  • Recitatiu acompanyat A pieni voti è condannata (Giannetto, Fabrizio, Jutge)
  • Cor Tremate, o popoli, a tale esempio! (Cor masculí)
  • Recitatiu acompanyat Infelice donzella (Jutge)
  • Quintet Ah! qual colpo! (Ninetta, Giannetto, Fabrizio, Alcalde, Fernando, Jutge, Cor masculí)
• 15 Ària Lucia A questo seno
• 16 Finale II Infelice, sventurata (Ninetta, Lucia, Pippo, Giannetto, Antonio, Giorgio, Fabrizio, Alcalde, Fernando, Cor)

Vegeu també

• Llista d'òperes més importants

Enllaços externs

• Obertura de La gazza ladra per Claudio Abbado i l'Orquestra Filharmònica de Viena (1991), a YouTube