La relació
 |
S'ha proposat fusionar aquest article a «Funció de relació». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: abril de 2013 |
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. (Col·laboreu-hi!) Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, interviquis, infotaules, ... |
La funció de relació és indispensable per assegurar la supervivènca del organismes, perquè en el medi on vivim hi han molts canvis i per tant captem aquestes modicacions o estímuls i generem una resposta.
Aquestes funcions són necessaris:
- Els receptors: Capten estímuls i els converteixen en impulsos nerviosos.
- Sistema de coordinació: Interpreta els estímuls i elabora un resposta.
- Efectors: Executen una resposta.
Els receptors segons os estan situats i la funció que duen a terme poden ser:
- Receptors interns: Localitzats a l'interior de l'organisme capten informació del funcionament de músuls, tendons, articulacions i algunes vísceres. Controlen la pressió sanguínia, la concentració d'oxigen a la sang i la posició del cos.
- Receptors externs: Situats a l'exterior del cos, capten estímuls de l'exterior. S'agrupen en estructures cmplexes anomenades òrgans dels sentits.
Sentits:
- El sentit de la vista
- El sentit de l'oïda
- El sentit de tacte
- El sentit de l'olfacte
- El sentit del gust
Sistema de coordinació:
- El sistema nerviós
Els efectors:
Són unes estructures encarregades de exacutar respostes que el sistema nerviós ha elaborat. Respostes poden ser:
- Un moviment: En aquest cas els efectors són les cèl·lules musculars.
- Una secreció: En aquest cas els efectors són glàndules exocrines o endocrines que alliberen les substàncies que secreten en rebre l'impuls.