Vés al contingut

Lacèrtid

De Viki.cat
Infotaula d'ésser viuLacèrtid
P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽
'''''
Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽
Distribució
Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽

Els lacèrtids (Lacertidae) són una família de rèptils escatosos del subordre del saures, oriünds d'Europa, Àfrica i Àsia. Inclou diverses espècies popularment anomenades llangardaixos i sargantanes.

Fitxer:Lacertid gab fbi.png
Terminologia i escales dels lacèrtids.
Fitxer:Nucras caesicaudata.jpg
Nucras caesicaudata fotografiat al sud de Zimbabwe.

Hàbitat i distribució

Totes les espècies són terrestres. Les espècies europees i mediterrànies viuen en boscos i en matolls. Les espècies dels gèneres Eremias i Ophisops habiten en praderies i deserts d'Àsia. Les espècies africanes viuen en àrees àrides i rocoses.

Morfologia

L'única espècie del gènere Holaspis, Holaspis guentheri, és una de les poques espècies arbòries de lacèrtids, i és planadora, de poc vol, amb una ampla cua i cos aplatat com un perfil aerodinàmic. [1] Els lacèrtids són petits, mesurant usualment menys de 9 cm de longitud total, encara que algunes espècies excedeixen els 15 cm (com Timon lepidus).

  • Cos llarg i àgil (entre 10-70 cm de longitud).
  • Cap ben diferenciat.
  • Cua llarga, punxeguda, fràgil i regenerable.
  • Ulls amb parpelles mòbils.
  • El timpà és molt destacat.
  • La llengua és bífida i evaginable.
  • Les dents es troben soldades a la vora interna de les mandíbules.
  • Potes fines i ben desenvolupades, proveïdes de cinc dits prims i amb ungles.
  • El cap està cobert de grans escates, i també el ventre, mentre que el dors presenta petites escates granulars.[2]

Identificació

Les sargantanes comunes de mur són petites, primes i molt variades en colors i patrons. La seva coloració és generalment marró o grisenca, i ocasionalment tenen color verd. En alguns individus les files de taques en el seu llom formen una línia, altres tenen un patró reticulat amb punts negres i blancs, i una mica de blau en les seves espatlles. La cua és marró, gris o rovellada. La regió ventral té 6 files de grans rectangles vermellosos, rosats o ataronjats. Poden tenir marques negres a la gola.

Alimentació

Els lacèrtids són primàriament insectívors, encara que l'espècie Meroles anchietae menja regularment llavors, que no és un aliment indesitjable en el Desert de Namíbia.

Reproducció

Almenys 4 espècies del gènere Lacerta són partenogenètiques,[3] i tots els lacèrtids són ovípars, excepte algunes poblacions de Zootoca vivipara.

Classificació

Fitxer:Mesalina guttulata.jpg
Mesalina guttulata fotografiat al sud del desert del Nègueb (sud d'Israel).
Fitxer:Armenischegebirgseidechse-02.jpg
Lacerta armeniaca

Articles relacionats

Referències

  1. ↑ Zug et al. 2001
  2. ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 68. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
  3. ↑ Bell, Graham. The Masterpiece of Nature: The Evolution and Genetics of Sexuality (en anglès). CUP Archive, 1982, p. 326. ISBN 0856647535. 

Enllaços externs