Lacèrtid
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
Els lacèrtids (Lacertidae) són una família de rèptils escatosos del subordre del saures, oriünds d'Europa, Àfrica i Àsia. Inclou diverses espècies popularment anomenades llangardaixos i sargantanes.
Hàbitat i distribució
Totes les espècies són terrestres. Les espècies europees i mediterrànies viuen en boscos i en matolls. Les espècies dels gèneres Eremias i Ophisops habiten en praderies i deserts d'Àsia. Les espècies africanes viuen en àrees àrides i rocoses.
Morfologia
L'única espècie del gènere Holaspis, Holaspis guentheri, és una de les poques espècies arbòries de lacèrtids, i és planadora, de poc vol, amb una ampla cua i cos aplatat com un perfil aerodinàmic. [1] Els lacèrtids són petits, mesurant usualment menys de 9 cm de longitud total, encara que algunes espècies excedeixen els 15 cm (com Timon lepidus).
- Cos llarg i àgil (entre 10-70 cm de longitud).
- Cap ben diferenciat.
- Cua llarga, punxeguda, fràgil i regenerable.
- Ulls amb parpelles mòbils.
- El timpà és molt destacat.
- La llengua és bífida i evaginable.
- Les dents es troben soldades a la vora interna de les mandíbules.
- Potes fines i ben desenvolupades, proveïdes de cinc dits prims i amb ungles.
- El cap està cobert de grans escates, i també el ventre, mentre que el dors presenta petites escates granulars.[2]
Identificació
Les sargantanes comunes de mur són petites, primes i molt variades en colors i patrons. La seva coloració és generalment marró o grisenca, i ocasionalment tenen color verd. En alguns individus les files de taques en el seu llom formen una línia, altres tenen un patró reticulat amb punts negres i blancs, i una mica de blau en les seves espatlles. La cua és marró, gris o rovellada. La regió ventral té 6 files de grans rectangles vermellosos, rosats o ataronjats. Poden tenir marques negres a la gola.
Alimentació
Els lacèrtids són primàriament insectívors, encara que l'espècie Meroles anchietae menja regularment llavors, que no és un aliment indesitjable en el Desert de Namíbia.
Reproducció
Almenys 4 espècies del gènere Lacerta són partenogenètiques,[3] i tots els lacèrtids són ovípars, excepte algunes poblacions de Zootoca vivipara.
Classificació
- Família Lacertidae
- Subfamília Gallotiinae
- Gènere Gallotia
- Gènere Psammodromus
- Subfamília Lacertinae
- Gènere Acanthodactylus
- Gènere Adolfus
- Gènere Algyroides
- Gènere Australolacerta
- Gènere Darevskia
- Gènere Eremias
- Gènere Gastropholis
- Gènere Holaspis
- Gènere Heliobolus
- Gènere Iberolacerta
- Gènere Ichnotropis
- Gènere Lacerta
- Gènere Latastia
- Gènere Meroles
- Gènere Mesalina
- Gènere Nucras
- Gènere Ophisops
- Gènere Pedioplanis
- Gènere Philochortus
- Gènere Podarcis
- Gènere Poromera
- Gènere Pseuderemias
- Gènere Takydromus
- Gènere Timon
- Gènere Tropidosaura
- Gènere Zootoca
- Subfamília Gallotiinae
Articles relacionats
- Llangardaix pirinenc (Lacerta agilis)
- Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida)
- Llangardaix verd (Lacerta viridis)
Referències
- ↑ Zug et al. 2001
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 68. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
- ↑ Bell, Graham. The Masterpiece of Nature: The Evolution and Genetics of Sexuality (en anglès). CUP Archive, 1982, p. 326. ISBN 0856647535.
Enllaços externs
- Els lacèrtids al web de la UICN. (anglès)
- Vídeos, imatges i informació diversa de lacèrtids. (anglès)
- Els lacèrtids a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Hàbitat i reproducció dels lacèrtids. (anglès)
- Taxonomia dels lacèrtids. (anglès)