Le jardin des supplices
Le jardin des supplices (en català, literalment, El jardí dels suplicis) és una novel·la decadentista de l'escriptor francès Octave Mirbeau, publicada l'any 1899, durant l'afer Dreyfus.
Una monstruositat literària
Aquesta novel·la és una «monstruositat literària» constituïda per tres parts concebudes independentment: el «Frontispici», discussió sobre la llei de l'assassinat que regeix la natura i les societats humanes; «En missió», una caricatura del món politic de la Tercera República, i «El jardí dels suplicis» pròpiament dit, el relat d'una visita al presidi de Canton i dels suplicis refinats que s'hi practiquen sota la mirada atenta dels visitants fascinats.
Mirbeau, amb aquesta novel·la, deixa el lector amb un gran malestar perquè pertorba la seva visió del món i torna a posar en qüestió les seves normes morals i els seus criteris estètics i literaris.
Comentaris
La novel·la és una denúncia de les societats opressives, que es basen totes en l'assassinat i, més precisament, del colonialisme, el francès i l'anglès, que transforma continents sencers en veritables «jardins dels suplicis». Aquest llibre tan especial, on es barregen les descripcions de flors i de suplicis, el sexe i la sang, és considerat una de les millors obres de la literatura decadentista.
Citacions
- «L'homicidi és la major de les preocupacions humanes, i tots els nostres actes en deriven.»
- «Aquesta necessitat de matar neix dins l'home juntament amb la necessitat de menjar i ambdós impulsos es confonen. Aquesta necessitat instintiva, motor de tots els organismes vivents, es desenvolupa mitjançant l'educació en comptes d'anul·lar-se, i les religions la santifiquen en comptes de maleir-la.»
- «La putrefacció és l'eterna resurrecció de la vida...»
- «Les dones porten una força inexorable de destrucció!»
- «La porta de la vida no s'obre més que a la mort, no s'obre més que davant els palaus i els jardins de la mort... I l'univers apareix com un immens, com un inexorable Jardí dels Suplicis... Pertot arreu, i allí on hi ha més vida, onsevulla, horribles turmentadores us esquincen la carn, us serren els ossos i us arrenquen la pell, amb una sinistra cara d'alegria. El Jardí dels Suplicis!... Les passions, els apetits, els interessos, l'odi, la mentida i les lleis, i les institucions socials, i la justícia, l'amor, la glòria, l'heroisme, les religions, són les seves monstruoses flors i els espantosos instruments de l'etern dolor humà.»
Enllaços externs
- Octave Mirbeau, Le jardin des supplices (francès).
- Pierre Michel, Prefaci (francès).
- Eleuteri Qrim, « Le Jardin des supplices » (en català).