Leandre de Sevilla
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Per a altres significats vegeu «Leandre». |
Leandre de Sevilla (Cartagena, ca. 534 - Sevilla, 589-601) va ser un religiós visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres eclesiàtiques, germà d'Isidor de Sevilla. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Vida
El seu pare fou Severià, que fou probablement dux de la província Cartaginesa vers la meitat del segle VI. Leandre va néixer a Cartago Nova en el primer terç del segle VI, dins d'aquesta notable família romana d'origen grec. Va tenir tres germans menors (Fulgenci, Isidor i Florentina) tots els quals, com ell mateix, van ser sants.
Se suposa que la seva família va fugir de Cartagena amb motiu de l'ocupació bizantina (entre 552 i 555), establint-se a Sevilla. Llavors Leandre ingressà en un monestir. Vers el 579 ja era bisbe de Sevilla. El seu germà diu que va convertir Hermenegild, príncep arrià, al catolicisme el 579. Aquest any va viatjar a Constantinoble, segons alguns a sol·licitar auxili imperial per al príncep (segons d'altres fou a la tornada del viatge, vers el 581, quan va fer la conversió)
El 584 Leovigild, en guerra contra el seu fill Hermenegild, va prendre Sevilla i Leandre va ser-ne desterrat. Aixecat el desterrament el 586, va influir en Recared perquè abjurés de l'arrianisme i es convertís al catolicisme.
Va morir al final del segle (final de febrer o mitjan març del 598 o del 601) a Sevilla.
S'ha arribat a suposar que tenia una germana anomenada Teodòsia o Teodora, que hauria estat la primera esposa de Leovigild, i que per tant Hermenegild i Recared serien els seus nebots, raó per la qual cosa va tenir tanta influència sobre ells; res, però, acredita aquest fet que només és una llegenda.
-
Talla de Francisco Salzillo, 1755 (Cartagena, Sta. María de Gracia)
-
Talla al cor de la Catedral de Sevilla, s. XVII
Obres
De la seva àmplia obra com a escriptor, més gran que la del seu germà Isidor, només en queden dues obres: De institutione virginum et contemptu mundi, regla monàstica per a la seva germana, i Homilia de triumpho ecclesiæ ob conversionem Gothorum (Patrologia Latina, LXXII). Isidor va escriure del seu germà: "Aquest home de suau eloqüència i talent eminent va lluir tant brillantment com les seves virtuts i la seva doctrina. Per la seva fe i zel, els gots van convertir-se de l'arrianisme a la fe catòlica" (De script. eccles., xxviii).