Legio VII Gemina (ciutat)
|
Aquest article tracta sobre la ciutat Legio VII Gemina, per consultes sobre la legió romana vegeu Legio VII Gemina |
Legio VII Gemina (Λεγίων ζ Γερμανική) fou una ciutat romana de la Tarraconense situada entre dos rius afluents de l'Esla, estació de la Legio VII Gemina, reclutada per Galba[1] a Hispània per lo que alguna vegada es va dir VII Galbiana.[2]
L'existència de la legió a la zona va impedir la conquesta de la regió pels gots fins el 586 aC. Leovigild va permetre a la ciutat conservar les seves fortificacions, privilegi concedit a molt poques ciutats. Ordoni I la va restaurar el 850. La va ocupar Al-Mansur el 996, després d'un any de setge, però la va perdre després de la seva derrota a la batalla de Calatanyazor. Fou repoblada per Alfons V de Lleó i ampliada per Alfons XI de Castella, amb el successor del qual, Pere I de Castella el cruel, va perdre la capitalitat del regne de Lleó al traslladar la cort.