Leonard Slatter
Q107292093  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||||||||||
El Mariscal de l'Aire Sir Leonard Horatio Slatter KBE CB DSC amb barra DFC RAF (8 de desembre de 1894 - 14 d'abril de 1961) va ser un aviador naval durant la Primera Guerra Mundial i un comandant superior durant la Segona. Slatter finalitzà la seva carrera com a Comandant en Cap del Comandament Costaner
Biografia
Inicis i I Guerra Mundial
Slatter va néixer a Durban el 8 de desembre de 1894. Va estudiar enginyeria civil, però a l'esclat de la Primera Guerra Mundial s'allistà a la Royal Navy. Serví inicialment lliurant missatges a la Divisió Naval de Vehicles Blindats, abans de ser transferit al Servei Aeri de la Marina Reial al 1915. després de completar amb èxit el seu entrenament com a observador, va ser destinat al febrer de 1916 a l'esquadró d'hidroavions de Dunkerque.
Al juliol de 1916 inicià l'entrenament per ser pilot naval, i a finals d'any començà a volar amb l'Estació Aèria de la Marina Reial de Dover. Al febrer de 1917 va anar destinat als hidroavions de defensa (que després esdevindrien en el 13è Esquadró Naval i, posteriorment, en el 213è Esquadró. En aquella època, Slatter va abatre 5 avions enemics i va passar de ser un simple pilot a comandant de vol.
Al juliol de 1918 va ser retirat de la línia del front i va ser enviat al Dipòsit de Subministraments d'Aeroplans n.4 com a instructor. Encara que oficialment estava exclòs de les operacions, Slatter tornà al front i va aconseguir la sisena i darrera victòria aèria el 30 d'agost de 1918.
Període d'entreguerres
Després de la guerra, Slatter optà per estar-se a la recentment formada Royal Air Force. Va servir com a comandant de vol del 47è Esquadró volant amb DH9s i H9As al sud de Rússia durant la primera meitat de 1919. També al 1919 va rebre el nomenament definitiu d'oficial de la RAF amb el rang de Tinent de Vol.
Després de la seva tornada al Regne Unit, va exercir com a comandant de vols del 205è Esquadró a RAF Leuchars. Al 1921 va ser destinat al 203è Esquadró, encara a Leuchars, volant amb Nightjars. Posteriorment seria comandant de l'esquadró mentre que aquest era desplegat a Turquia. Al 1922 va ser destinat al 230è Esquadró, on serví tant com a comandant de vol i comandant. A inicis de 1924, Slatter va ser promogut a Cap d'Esquadró i destinat a Malta, on serví com a comandant de la base durant dos anys. Al seu retorn al 1926, Slatter passà alguns mesos com a supernumerari al RAF Depot.
A finals de 1926, Slatter va ser nomenat Oficial Comandant dels Caces d'Alta Velocitat de la RAF, sent responsable de preparar l'equip de la RAF per a la competició del Schneider Trophy 1927 a Venècia. Slatter volà amb un Crusader, però s'estavellà abans de la competició, patint algunes cremades i algunes ferides facials.
Posteriorment seria Oficial Comandant a diversos esquadrons (el 19è Esquadró al 1929; el 111è Esquadró al 1929 i el 43è Esquadró al 1930); al 1932 assistí al Curs Tàctic per a Oficial Superiors de Portsmouth, i passà a comandar diverses bases (RAF Tangmere a l'agost 1932; RAF Feltwell a l'abril de 1937 i RAF Bassingbourn a l'agost de 1939.
Segona Guerra Mundial
Amb l'esclat de la guerra, al setembre de 1939 va ser destinat al 1r Grup de Bombarders, i al 1940 va ser enviat a l'Àfrica Occidental amb el capità de grup H. K. Thorold, i entre tots dos van confirmar les possibilitats de la zona com a base pels avions que es dirigien del Regne Unit a l'Orient Mitjà. D'allà continuaren cap al Sudan, per prendre el comandament del 203è Grup, que consistia en les unitats de la RAF al Sudan que lluitaven contra els italians. Al juliol de 1941 va passar al 201è Grup de cooperació naval. Al 1942 tornà al Regne Unit, actuant com a Comandant del Grup 9è de caces fins al 21 de febrer de 1943 passà a comandar el 15è Grup de Reconeixement General al Comandament Costaner, fins que el 30 de juny de 1945 passà a comandar el Comandament Costaner.
Es retirà l'1 de febrer de 1949
Historial Militar
Promocions
- Sots-tinent: 8/11/1915
- Oficial Pilot: 29/11/1916
- Tinent Pilot: 1/10/1917
- Comandant Pilot (en funcions): /11/1917
RAF
- Capità: 1/4/1918
- Cap d'Esquadró en funcions: 1920
- Cap d'Esquadró: 1/1/1924
- Comandant d'Ala: 1/1/1932
- Capità de Grup: 1/7/1937
- Comodor de l'Aire : 1/6/1940
- Vicemariscal de l'Aire en funcions: 10/3/1942
- Vicemariscal de l'Aire: 1/12/1944
- Mariscal de l'Aire en funcions: 30/6/1945
- Mariscal de l'Aire: 1/7/1947
Condecoracions
- Cavaller Comandant de l'Imperi Britànic - 27 de novembre de 1942
- Oficial de l'Imperi Britànic - 12 de juliol de 1920
- Company de l'Orde del Bany - 30 de maig de 1941
- Creu del Servei Distingit – 17 de novembre de 1917
- 1 barra - 17 de maig de 1918
- Creu dels Vols Distingits - 1 de gener de 1919
- Estrella de 1914-15
- Medalla Britànica de la Guerra 1914-20
- Medalla de la Victòria 1914-1918
- Estrella de 1939-45
- Medalla de la Guerra 1939-1945
- 1 Menció als Despatxos - 11 de juny 1942
- Cavaller de l'Orde de Sant Estanislau de 2a Classe (Rússia) – 1919
- Gran Oficial del Reial Orde de Jordi I (Grècia) – 6 de setembre de 1946
| Precedit per: Sir Sholto Douglas |
Comandant en Cap del Comandament Costaner 1945–1948 |
Succeït per: Sir John Baker |
Enllaços externs
- Articles de persones que necessiten una imatge
- Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció/Q
- Infotaules usades amb paràmetres desconeguts
- Infotaula persona sense paràmetres
- Mariscals de l'Aire de la RAF
- Militars britànics de la Segona Guerra Mundial
- Militars britànics de la Primera Guerra Mundial
- Cavallers Comandants de l'Imperi Britànic
- Orde del Bany
- Guardonats amb la Creu dels Vols Distingits (Regne Unit)