Leontiades de Tebes

Leontiades (Λεοντιάδης) fill d'Eurimac, fou nét del Leontiades que va manar als tebans a la batalla de les Termòpiles, i fou polemarc de Tebes el 382 aC.

En aquell any el comandant espartà Febides es va aturar a Tebes en la seva marxa a Olint. Ismènies de Tebes, el col·lega de Leontiades, que era del partit democràtic, no ho va aprovar, però Leontiades, del partit aristocràtic, va rebre a l'espartà amb honors i d'acord amb Àrquies i Filip, els altres caps dels aristòcrates, el va convidar a ocupar la ciutadella de Cadmea.

Febides ho va fer així i llavors Leontiades va publicar un decret anunciant els fets, amenaçant amb càstigs als que s'hi oposessin i destituint a Ismènies que fou empresonat i la seva vacant coberta per Àrquies. Leontiades va anar a Esparta per obtenir del seu govern l'aprovació del que s'havia fet. Els espartans van enviar comissionats a Tebes que efectivament ho van aprovar i van condemnar a Ismènies a mort.

El govern, amenaçat per quatre cents exiliats refugiats a Atenes, va quedar cada vegada més depenent d'Esparta. Va enviar emissaris a Atenes per assassinar els principals caps dels exiliats però només ho van aconseguir amb Andròclides. El 379 aC Pelòpides, Cefisòdor, Damòclides i Fil·lides, amb el suport dels exiliats van preparar el seu cop i es van presentar a la casa de Leontiades mentre Mel·ló i altres ho feien a la casa d'Àrquies. Pelòpides i els seus van entrar amb dificultat i Leontiades va aconseguir matar a Cefisòdor, que fou el primer a entrar, però després d'una obstinada lluita fou mort per Pelòpides.