Les irreals omegues

Les irreals omegues és el segon llibre de poemes publicat per J.V. Foix el 1949 i que difereix completament de l'anterior Sol i de dol, on dominava el classicisme. Aquí el que domina és l'art del trobar clus trobadoresc i l'hermetisme de la poesia de tots els temps. És una poesia retoricada, escrita amb vers lliure però on domina el decasíl·lab i l'alexandrí, que serveixen més a l'esperit una mica narratiu del poemari.

Els tretze poemes inclosos es caracteritzen per tenir un títol llarg, sovint un poema en prosa, escrit en majúscules. El contingut són experiències viscudes abans de la Guerra Civil o al principi d'aquesta, en la joventut del poeta i reflexions pròpies del poeta tant d'abans com de després de la guerra. La imatgeria és molt onírica i simbolista.