Liceu de Filosofia Joan Maragall
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
El Liceu de Filosofia Joan Maragall (Web i Bloc) és una associació filosòfica fundada en 1981. Presidit actualment per Gonçal Mayos (Web i Bloc), té signant un conveni de col.laboració amb l'Ateneu Barcelonès per a promoure la filosofia i la cultura en general. El Liceu Maragall organitza a l'Ateneu cicles de conferències i debats els dissabtes al matí des del 1987, que finalment edita en forma de llibre.[1] La temàtica del curs 2013-24 serà "Poder(s)" i homenatja els 500 anys de El Príncep de Maquiavel, els 30 de la mort de Michel Foucault, els 100 anys del naixement de Paul Ricoeur i els 20 del "xoc de civilitzacions".
Ideari i membres
El Liceu Maragall es caracteritza pel pluralisme dins la tradició humanista i socialment compromesa. El seu tarannà obert i d'esquerra lliberal enllaça amb l'Escola de filosofia de Barcelona i la tradició atenista catalana. Ha evolucionat d'estudiar el canon filosòfic clàssic a investigacions més interdisciplinars i innovadores, dialogant transversalment amb les ciències i encarant qüestions filosòfiques en el sentit més ampli. Això i la continuïtat de trenta anys fan del Liceu de Filosofia Joan Maragall un molt significatiu testimoni i indicador de l'evolució general del pensament.[2]
Dins de la seva creixent diversitat interdisciplinar, actualment reuneix professors universitaris de diverses ciències socials (p.e. Ramon Alcoberro, Francis Garcia-Collado, Albert Llorca, Gonçal Mayos, David Murillo i Lluís Roca Jusmet), de filosofia a instituts (p.e. Domingo Cabezas, Marta Doltra, David Galcerà, Sílvia Gil, Ricard Gómez Ventura, Sergi Mas Díaz i Josep Lluís Sarrato), dotorands i becaris universitaris (p.e. Mayte Duarte, Joan Morro, Yanko Moyano...) i de diverses especialitzacions però interessats en el seu ampli enfocament filosòfic (p.e. Isabel Casanelles, Enric Cirici, Francesc Nicolàs, Esteve Rovira i Sasha Volkhoff). Durant els 30 anys d'existència del Liceu Maragall n'han estat destacats membres: Lluís Alegret i Biosca [3] (1934-2007), Josep Lluís Camino (1932-2013), Josep Casol (1958-2011), Joan Cavallé, Bernat Castany, Miquel Seguró i Salvi Turró, entre molts altres.
El primer president i fundador fou el filòsof personalista, professor d'ètica de la Universitat de Barcelona i catedràtic de l'Institut Maragall Lluís Cuellar i Bassols [4] (1925-1993). De 1993 al 2008 en fou president el filòsof i pedagog Manuel Satué i Sillué [3] (1927-2008) i, actualment, l'assagista i professor de filosofia de la UB Gonçal Mayos.
Llibres
Són publicacions (bàsicament en català, però també en castellà) fruit dels debats entre els membres del Liceu Maragall i, sovint, amb pensadors convidats de prestigi reconegut.
- Moviments i estudis culturals i postcolonials (en premsa)[5]
- Què és política? (en premsa)[5]
- Filosofia com a forma de vida (2013)[5]. En homenatge a Pierre Hadot.
- Art i filosofia (2011)[5]
- Schopenhauer, avui (2011)[5]
- Globalització i interculturalitat (2011)[5]
- Marges de la filosofia (2009)[5]
- Filósofos clásicos hoy (2009)[5]
- Històries de la filosofia (2007)[5]
- Fars del pensament (2007)[5]
- Fronteres de la desraó (2005)[5]
- Al voltant de Kant (2005)[5]
- Pensar l'alteritat (2005)[5]
- Filosofia i política ara (2004)[5]
- El mal (2004)[5]
- Eros i Tànatos (2003)[5]
- Pensar Déu en l'era de la tecnociència (2002) [6]
- L'individu davant el tercer mil•leni (2001)[5]
- Globalització i pensament únic (2001)[5]
- La Utopia (1999)[5]
- Postmodernitat (1998)[5]
- Lectura d'Aristòtil (1996)[7]
- Lectura de filòsofs catalans al segle XX (1995)[7]
- Lectura de Nietzsche (1993)[7]
- Lectura de Schopenhauer (1992)[7]
- Lectura de Heidegger (1991)[7]
- Lectura de Husserl, Kant, Wittgenstein (1990)[7]
Referències
- ↑ D'altra banda, com que la major part dels actes del Liceu Maragall són gravats, en la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès hi ha un fons sonor considerable sobre els grans debats filosòfics de les darreres dècades.
- ↑ G. Mayos "El fòrum acadèmic durant la transició (1975-1985)" a La Filosofia a Catalunya durant la Transició (1975-1985), A. Castiñeira (ed.), Acta. Fundació per a les idees i les arts, Barcelona, 1989, pp.21-33.
- ↑ 3,0 3,1 "Rèquiem per Lluís Alegret, Manuel Satué... i un tipus d'escola" de G. Mayos a l'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia.
- ↑ "Un pensador català personalista" a Calidoscopi. Revista de pensament i valors personalistes, desembre 2010, pp.32-36.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 Publicat a Barcelona: Editorial La Busca.
- ↑ Monogràfic a la Revista Ars Brevis. Anuari de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna, pp. 215-316.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Publicat a Barcelona: Editorial PPU.