Licofró II de Feres

Licofró II de Feres (Lycophron, Λυκόφρων) fou tirà de Feres, fill probablement de Jasó de Feres.

Fou germà de Teba, una de les dones d'Alexandre de Feres, en la mort del qual va prendre part junt amb la seva germana i els seus dos fills, Tisifó i Peitolau. A la mort d'Alexandre sembla que el poder principal va passar a mans de Tisifó (Tisiphonus) però Diodor diu que ja llavors Tisifó i Licofró van exercir junts la tirania amb ajut d'una força de mercenaris.

El 352 aC Tisifó ja havia mort i es creu que Licofró ja governava sol, i fou llavors quan Filip II de Macedònia va envair el país a petició dels aleuades. Licofró va rebre ajut dels focis dirigits per Fail·le, que no va tenir gaire èxit, i després per Onòmarc, amb millor sort ja que va derrotar a Filip en dues batalles i el va rebutjar cap a Macedònia.

No va tardar Filip a tornar entrar a Tessàlia i aquesta vegada Onomarc fou derrotat i mort. Licofró i el seu germà Pitolau, sense recursos, van rendir Feres a Felip, i es van retirar de Tessàlia amb 2000 mercenaris per unir-se als aliats focis sota Fail·le (Phayllus) encara que sembla que els tessalis es van fer pagar els seus servis mentre que els focis els havien ajudat a canvi de res.

Licofró va seguir com a cap mercenari algun temps. No es coneix la data de la seva mort. El 344 aC es va produir un darrer intent per recuperar el poder que no va reeixir.