Lilit

Lilit (1892), de John Collier

Lilit babilonica.

Segons el judaisme de l'Edat Mitjana, Lilit (en hebreu לילית Lilit) fou la primera esposa d'Adam, anterior a Eva, i que s'assimilava a un dimoni que raptava els nens dels bressols durant la nit. Se la representa amb l'aspecte d'una dona molt bonica, amb els cabells llargs i rinxolats, generalment pèl-roja, i de vegades alada.

Sembla que la Lilit jueva seria una apropiació del judaisme de Lilitu, un dimoni nocturn mesopotàmic amb tendència a assassinar nens. També es considera que existeix una connexió entre Lilit i Inanna, la deessa sumèria de la guerra i el plaer sexual.

Existeix també un mite grec sobre una dona anomenada Làmia, una reina líbia que mantingué relacions amb Zeus; després que Zeus l'abandonés, Hera va furtar els seus fills, i ella es venjà furtant els fills d'altres dones.

Lilit en la Bíblia

L'única vegada que s'anomena expressament en l'Antic Testament aquesta criatura apareix a Isaïes 34:14: ופגשו ציים את־איים ושעיר על־רעהו יקרא אך־שם הרגיעה לילית ומצאה לה מנוח׃ Que és traduïda en la versió de la Bíblia de Jerusalem com: «Els gats salvatges s'ajuntaran amb hienes i un sàtir cridarà a l'altre; també allà reposarà Lilit i en ell hi trobarà el descans». Altres versions tradueixen el terme com criatura nocturna o òliba.

Lilit en la mitologia mesopotàmica

El seu nom original en acadi és Lilitu, que prové de la paraula lil, que significa "vent", "aire" o "esperit". En la mitologia acadia pertany a la mateixa classe de dimonis que Lilu, Ardat Lili i Idlu Lili.

La traducció a l'hebreu com לילית (Lilit) possiblement va originar a una confusió de termes, ja que ליל en hebreu significa "nit" en comptes d'"aire". Només s'han trobat breus referències d'ella en el llibre d'Isaïes i en la tradició talmúdica, que són les que han arribat fins els nostres temps.

Enllaços externs

• Transoxiana.org («La presència de Lilith en els escrits rabínics i el seu origen», Conferència dictada en les I Jornades d'Estudis Orientals (Buenos Aires, 2004).