Limerick

Limerick
Luimneach

Localització

[[file:Plantilla:Location map Irlanda|Plantilla:Location map Irlandapx|Limerick is located in Plantilla:Location map Irlanda]]<div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"><div style="position: relative; text-align: center; left: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; top: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; width: Plantilla:Location map Irlandapx; font-size: Plantilla:Location map Irlandapx; line-height: 0; z-index:100;" title="">[[File:Plantilla:Location map Irlanda|Plantilla:Location map Irlandax Plantilla:Location map Irlandapx|Limerick|link=|alt=]]

Limerick

Localització de Limerick a Irlanda

Muntatge de Limerick

Muntatge de Limerick

Estat
• Província
• Comtat

[[Imatge:Plantilla:Bandera/Irlanda|border|enllaç=|22x20px|Irlanda]] Irlanda

Munster

Limerick

Superfície

20,79 km²

Altitud

10 msnm

Població (2011)
• Densitat

57.104 hab.
2.746,71 hab/km²

Coordenades

{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:52|39|Plantilla:Puntdecimal|N|8|37|Plantilla:Puntdecimal|W|region:IE|primary|name=}}

Web

limerickcity.ie

Limerick (Luimneach en gaèlic irlandès, que vé de Lom na nEach - lloc obert als cavalls) és la tercera ciutat de la República d'Irlanda i la quarta ciutat més gran de tota l'illa després de Dublín, Belfast i Cork, en aquest ordre. Es tracta de la ciutat principal i el centre administratiu del comtat de Limerick i la segona ciutat més gran de la província de Munster. L'àrea metropolitana arriba als 93.251 habitants.

Història

Tot i que hom pensa que ja fou habitada de ben antic, les primeres notícies de la ciutat daten de la invasió víking el 812. Els normands la redissenyaren i en construïren alguns castells al segle XII. Fou assetjada per Oliver Cromwell el 1651 i pels partidaris de Guillem d'Orange cap el 1690.

Va assolir una gran prosperitat mercè el comerç en el segle XVIII, però l'Acta d'Unió del 1800 i la fam de la patata de 1848 provocaren el seu declivi, que va durar fins a començaments del 1990. Està unida a per ferrocarril a Cork i Dublín des del 1848 i a Waterford des del 1853.