Límula

Límula
P2348
Q494756
Q83093
Q756
Q7211
	''''';
Q863247
Q13557414
Distribució
Q322481
	;

La límula o límula de l'Atlàntic (Limulus polyphemus) és un artròpode de la família Limulidae. És l'únic membre del gènere de les límules (Limulus)

Característiques

Malgrat el nom de "cranc" és un artròpode quelicerat, i per tant més proper als aràcnids (aranyes, escorpins, etc.) que als crancs (crustacis). Viu al mar, a les costes atlàntiques de Nord-amèrica fins el Golf de Mèxic.

Característiques

Les límules tenen el cos aplanat i estan recobertes d'un gruixut exoesquelet que forma una autèntica cuirassa. Poden assolir una llarga de 60 cm. El seu cos té dues regions ben definides, el prosoma o cefalotòrax i l'opistosoma o abdomen, que acaba en una llarga "cua".

Prosoma o cefalotòrax. El prosoma té forma de ferradura i està cobert per una closca dura en forma d'escut que a la part dorsal té un ull compost a cada banda i un parell de petits ulls simples al mig; a la part ventral es troba la boca al voltant de la qual hi ha un parell de quelícers acabats en pinça; a continuació hi ha els pedipalps i quatre parells de potes també acabades en una pinça, excepte l'últim que té la punta aplanada i serveix per recolzar-se sobre els fons tous. A l'interior del prosoma està el cervell, el cor i la part anterior del tub digestiu.
Opistosoma o abdomen. Té forma hexagonal i sis espines a cada costat; a la part ventral té los obertures genitals cobertes per una placa denominada opercle i cinc parells de brànquies en llibre, anomenades així perquè estan formades per moltes làmines superposades que recorden les fulles d'un llibre; les brànquies els hi permeten respirar sota l'aigua, però també sobreviure a terra ferma durant curts períodes de temps. A l'última part de l'abdomen hi tenen una "cua" llarga, rígida i acabada en punta denominada telson.

La sang dels Limulus es de color blau, ja que conté hemocianina, un pigment amb coure que li atorga aquest color; l'hemocianina transporta l'oxigen des de les brànquies als òrgans de l'animal. La seva carn és verinosa.

Biologia i ecologia

Fitxer:Limule halong bay.ogv

Les límules viuen al mar, en aigües poc profundes, generalment en fons sorrencs entre els 3 i els 9 metres de fondària, per on repten i excaven, enterrant-se just per sota de la superfície. Són carnívores i s'alimenten de mol·luscs, cucs (anèl·lids), altres invertebrats marins i d'animals morts, que subjecten i esmicolen amb els quelícers. Neden en posició invertida, amb les potes cap amunt, agitant les brànquies, i s'ajuden amb la cua per girar-se quan volen caminar pel fons.

Les límules són ovípares i amb fecundació externa. Al moment de la reproducció, abandonen el mar i migren cap a la platja on s'apleguen un gran nombre d'individus; els primers en arribar són els mascles; després arriben les femelles, que fan un forat d'uns 15 o 20 cm a la sorra; en aquests nius dipositen entre 15.000 i 64.000 ous^[1] que seran fertilitzats pels mascles. De l'ou neix una larva, anomenada trilobítica perquè recorda un trilobit, que retorna al mar, i que només té dos parell de brànquies i no té la llarga cua de l'adult; després de nombroses mudes de l'exoesquelet assoleixen l'estat adult. Al cap de 11 anys retornen a la platja per a reproduir-se. Poden viure fins 25 anys.

El Limulus poden regenerar les potes perdudes, cosa gens habitual entre el artròpodes.

Evolució

Les límules són parents llunyans dels aràcnids actuals (aranyes, escorpins) y possiblement són descendents dels antics euriptèrids (escorpins marins), que van evolucionar en mars poc profunds durant el Paleozoic, fa entre 540 i 280 milions d'anys junt amb altres artròpodes primitius, com ara el trilobits.

Els Limulus són un dels artròpodes actuals més antics ja que van aparèixer fa uns 350 o 400 milions d'anys i des de llavors han canviat molt poc; és per això que es consideren com a fòssils vivents.