Llacuna de Gallocanta

{{#coordinates:40 | 58 | N | 1 | 30 | W | | | | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat La Llacuna de Gallocanta és una massa d'aigua salada de caràcter endorreic situada en el centre del Sistema Ibèric, entre la província de Terol i la província de Saragossa.
L'endorreisme no és el resultat de l'aridesa (la zona té una precipitació mitjana ded'uns 500 litres) sinò per tractar-se d'una cubeta tectònica.
La conca endorreica està tancada entre les serres de Santa Cruz i de Pardos al nord, la Serra Menera al sud i la Serra del Caldereros a l'est. Es troba a uns 1.000 m d'altitud, fa 7,7 km de longitud i 2,8 km d'amplada; amb una fondària màxima de 1,5 m, encara que no sempre està del tot plena i pot arribar a assecar-se completament. Com es troba en una zona de clima mediterrani hi ha períodes de pluja i de secada.
A la zona s'hi troben llacunes més menudes com les del Guialguerrero, La Zaida, la Lagunica (el Navajo del Prat de la Torre) i altres. El conjunt forma una etapa important per al pas de les aus migratòries.
La llacuna està declarada com Refugi de Fauna Silvestre, Zona de Especial Protecció per a les Aus i apareix en el Conveni de Ramsar.
Les localitats que envolten la llacuna són: Gallocanta, Berrueco, Tornos, Bello i Cuerlas.
- Fauna:
No hi ha peixos dins la llacuna però sí en els rierols que hi desmboquen. Al segle XVII consta que es pecanven grans quantitats de peixos cosa que fa suposar que la llacuna era molt menys salina que en l'actualitat.per ser una llacuna salina, però té moltes aus rèptils i amfibis en rierols i basses. També hi ha mamífers en les serralades.

Compta amb unes 220 espècies d'aus, entre elles voltors i àguiles
- Flora:
La llacuna es troba en un ambient d'estepa mediterrània i amb plantes halòfites amb endemismes i espècies sota protecció com la gramínia Puccinellia pungens; el rar Lythrum flexuosum; i orquidiàcies com Orchis palustris.