Llamp
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Per a altres significats vegeu «Llamp (desambiguació)». |
Un llamp és un intercanvi d'energia elèctrica, compost de descàrregues parcials (de 3 a 40) i amb una durada total al voltant del mig segon, que es produeix entre els núvols i la Terra, entre un mateix núvol, entre núvols diferents o entre els núvols i les capes altes de l'atmosfera, quan hi ha una tempesta.
Aquesta descàrrega elèctrica va acompanyada d'una forta emissió de llum, en forma de raig, que produeix un resplandor anomenat llampec. A més, l'escalfament i expansió sobtada de l'aire al seu voltant produeix un so característic: el tro.
Les càrregues transferides poden ser positives o negatives. Quan són entre un núvol i terra, les càrregues poden ser transportades en els dos sentits.
El llamp a la cultura
El llamp és el símbol de molts déus, entre ells Júpiter, Zeus i Thor. Acostumen a ser divinitats "pares" o "caps" dels panteons respectius.
A França o Itàlia és la imatge usada per descriure l'amor sobtat, com la fletxa de Cupido a Espanya o Anglaterra. Significa masculí entre diverses tribus ameríndies.
Història
L'any 1752 Benjamin Franklin intuí que els núvols de tempesta estan carregats elèctricament quan veié brillar un tros de metall col·locat a l'extrem d'un estel enlairat en dia de pluja.
Vegeu també
Enllaços externs
| |||||||
| |||||||||||||||||
  |
Açò és un esborrany sobre física. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
 |
Aquest article tracta sobre un tema bàsic que és d'interès general però és tanmateix molt curt. És important que temes bàsics com aquests tinguin la informació que cal a la Viquipèdia, i convindria que aquest article fos ampliat substancialment. Quan aquest tema tingui la informació necessària, elimineu-ne aquest avís. |