Llança
Pel municipi, vegeu Llançà
La llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).[1] Va ser una de les primeres armes de l'home prehistòric, i ha acompanyat els guerrers al llarg de tota la història de la humanitat.
Els grans guerrers i militars deien que era "l'arma reina de les batalles", per sobre de les altres, arran del seu baix cost de fabricació, la facilitat d'ús a peu o a cavall, la seva llargada (fins i tot es podia llançar) i la potència de punxada i cop, gràcies al llarg braç. S'usava també en els torneigs o les justes medievals.
Alguns tipus de llança són;
- Ascona - dard o espècie de llança curta que es llençava per ferir a distància. Prové de la paraula èuscara "azkon" (sageta).[2]
- Atzagaia, arma llancívola, més lleugera i curta que la llança,[3] usada als temps medievals, també s'usa en arqueologia per a designar l'arma prehistòrica d'aquestes característiques, o només l'extrem agusat d'aquesta.[4] En el sentit de llança prehistòrica o arma més curta que la llança, seria l'equivalent de la paraula anglesa "spear", l'alemanya, "Speer", etc. La paraula prové del s. XIII, de l'amazigh az-zagâya.[5]
- Javelina - dard llarg i prim. En temps moderns s'usa per a fer esport.
- Dard - una llança més curta i lleugera, arma llancívola típica dels Almogàvers, per exemple. Aquesta paraula també te l'accepció de sageta.
En la iconografia és l'atribut de Sant Longí, Sant Jordi i Odín.
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llança
- ↑ Referències de ferro, relló, aristol, ...(català)
- ↑ Diccionari Alcover-Moll, o Diccionari Català-Valencià-Balear
- ↑ DIEC: Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
- ↑ Pràctiques de la prehistòria, per Jordi Nadal Lorenzo et al, Glossari, p.72
- ↑ Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana