Llar
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
|
Per a altres significats sobre el lloc on es fa el foc a les cuines, xemeneies, etc. vegeu «Llar (foc)». |
S'anomena llar la casa pròpia, en el sentit de clos d'intimitat afectiva.
La paraula 'llar' s'usa per designar a un lloc on un individu o grup habita, creant en ells la sensació de seguretat i calma. En aquesta sensació es diferencia del concepte de casa, que senzillament es refereix a la habitatge física. La paraula llar prové del lloc on es reunia, en el passat, la família a encendre el foc per escalfar-se i alimentar-se. S'aplica també a totes aquelles institucions residencials que busquen crear una segona llar, per exemple: llars de retirs, llars de criança, etc.
Etimologia
El terme 'llar' té una etimologia curiosa, derivat del llatí «laris foci» - «llar de foc» (com a lloc a la casa on es prepara el foc) que després ve estès a referir-se a la casa mateixa oa la família que habita. D'arrel indoeuropea * BHA-«brillar» (no confondre amb aquella també escrita * BHA-«parlar») emparentat en grec amb φῶς, gen. φωτός (originàriament φάFος) «fos, imatges» - «llum» i amb φαίνω «Faino» - «mostrar, portar a la llum». En el germànic occidental es troba * bauknan - «far», d'on prové la paraula anglesa «beacon».
Vegeu també
Enllaços externs
  |
Açò és un esborrany sobre arquitectura. Amplieu-lo! (citant les fonts) |