Lleó II d'Armènia Menor
Lleó II o Levond II, conegut després com Lleó II el Gran o Levond Medzakordz (armeni: Լեիոն Ա Մեծագործ) (vers 1150 – 5 de maig del 1219) fou príncep i rei d'Armènia Menor o Petita Armènia, de la dinastia rupeniana. Va succeir al seu germà Rupen III el 1186, quan aquest es va retirar a un monestir (i va morir poc després). Era fill d' Esteve d'Armènia Menor i de Rita de Barbaron. Del 1186 al 1187 fou nominalment regent de les seves nebodes Alícia i Filipa, però mort el seu germà va agafar el poder absolut.
El 1189 es va casar amb Isabel d'Antioquia. D'aquest matrimoni van néixer dues filles, Rita, que va morir jove, i Estefania (futura esposa de Joan de Brienne). L'aliança amb el principat d'Antioquia va topar amb un obstacles: el districte fronterer del sud-est del golf d'Alexandreta, centrat en el castell de Bagras (àrab Baghras, pels francs Gaston o Gastoun), i amb el litoral entre el congost de la Portelle (situat entre Alexandreta i Saqaltutan) i la badia d'Ajas (Lajazzo) a la desembocadura del riu Djihun. El castell de Bagras havia estat ocupat per Saladí aquell 1189 però Lleó se'n va apoderar el 1194, i Antioquia va reclamar la seva restitució. Llavors Lleó va preparar un parany a Bohemund III d'Antioquia, i el va fer presoner en una festa a Bagras, amb la complicitat de Sibil·la la dona de Bohemund III. El príncep d'Antioquia fou tancat a la capital armènia, Sis, i per l'alliberament li va imposar la cessió del principat d'Antioquia.
Però quan va voler entrar a Antioquia, la ciutat, constituïda en comuna sota la direcció del patriarca Aimeric de Llemotges, va rebutjar als armenis. Finalment l'afer es va solucionar amb la medicació d' Enric II de Xampanya, per la qual Bohemund va abandonar tota reclamació sobre Cilícia i es va establir una aliança matrimonial: Alícia o Alix, neboda de Lleó, es va casar (1195) amb Raimon d'Antioquia (el fill gran de Bohemund, conegut com Raimon IV d'Antioquia). D'aquest enllaç va néixer Raimon Rupen d'Antioquia.
Amb motiu de la tercera croada, Lleó va demanar a l'emperador Enric IV i al Papa Celestí II una corona reial que finalment va obtenir i el cardenal Conrat de Wittelsbach arquebisbe de Magúncia, va posar sobre el seu cap en una data discutida que podria ser el 6 de gener de 1199, a Tars. La condició fou el pas de l'església armènia a la fe romana, que mai es va produir més que manera nominal, i que Armènia Menor seria un feu imperial.
El 1201 va morir Bohemond d'Antioquia i la successió havia d'anar al fill de Raimon IV i Alícia, Raimon Rupen, però la corona fou usurpada per Bohemond IV d'Antioquia, comte de Trípoli, el fill segon de Bohemond III, que ja havia expulsat al seu pare d'Antioquia dos anys abans però havia estat restablert per Lleó. El rei d'Armènia Menor es va enfrontar amb el nou príncep d'Antioquia al que va atacar el 1203, però fou rebutjat pels templaris, partidaris de Bohemund IV.
El 1206 la dona del rei, Isabel d'Antioquia, fou acusada d'adulteri pel catolicos armeni Joan de Sis. Lleó se'n va divorciar i la va empresonar a Vahka (on va morir el 1207). El 1210 Lleó es va casar en segones noces amb Sibil·la filla de del rei de Xipre i (nominalment) de Jerusalem, Amalric II de Lusignan, amb la que va tenir una filla de nom Zabel o Isabel. El seu besnebot Raimon Rupen es va casar amb Helvis, filla també d'Amalric II de Lusignan, i el besnebot fou designat com hereu d'Armènia el 15 d'agost del 1211. En aquestos anys s'havien obert al comerç internacional, sobretot genovès i venecià, els ports de Korikos i Ajas.
El 1211 Lleó va atacar territori seljúcida i va ocupar Eregli i Laranda (Karaman) a la Licaònia, però el 1216 va haver de restituir aquests territoris i el districte de Bozanti, restant el regne limitat a Cilícia.
El 1216, amb el suport dels cavallers hospitalaris i teutònics, va aconseguir entrar a Antioquia i posar al tron al seu besnebot Raimon Rupen. Llavors va designar hereva del regne d'Armènia Menor a la seva filla Isabel o Zabel. Ramon Rupen no es va poder mantenir i fou expulsat el 1218 per Bohemund IV que tenia el suport dels elements grecs i llatins del principat, dels cavallers templaris i de l'emir aiúbida d'Alep. Finalment Lleó va haver de cedir tanmateix Bagras als templaris.
Lleó patia probablement de gota i les seves mans i peus es van deformar amb els anys. Va morir el 2 de maig del 1219 i la corona va passar a la seva filla Isabel o Zabel, si be Raimon Rupen va presentar també reclamacions a la successió.
| Precedit per: Rupen III |
Regne de la Petita Armènia 1186-1219 |
Succeït per: Isabel |