Llei Deixonne
La llei 51-46 d’11 de gener de 1951[1] relativa a l'ensenyament de les llengües i dialectes locals dita llei Deixonne fou la primera llei francesa autoritzant l'ensenyament de les llengües regionals de França.
Autoritza l'ensenyament facultatiu de certes llengües regionals : el basc, el bretó, el català i l'occità.
Més tard se li afegiren dos decrets per autoritzar l'ensenyament del cors (decret 74-33 de 16 de gener de 1974), el tahitià (decret 81-553 de 12 de maig de 1981) i les llengües melanèsiques (decret 92-1162 de 20 d'octubre de 1992) (l'ajië, el drehu, el nengone i el paicî).
A més, el decret núm. 70-650 de 10 de juliol de 1970 permet de tenir en compte les llengües regionals per a l'obtenció del baccalauréat.
Fou nomenada llei Deixonne per Maurice Deixonne, que fou qui va redactar l'informe de la comissió parlamentària de l'Educació nacional i qui va presentar el projecte de llei.
La llei Deixonne avui és abolida: fou substituïda per la llei Bas-Lauriol de 1975 i per la llei Toubon de 1994.
Notes i referències
- ↑ publicada al diari oficial del 13 de gener de 1951
Vegeu també
Enllaços externs
- La llei Deixonne i altres lleis lingüístiques (francès)
- Text de la llei Al Portal-oc (francès)