Llei Vocònia
La lex Voconia fou una antiga llei romana que pretenia evitar la concentració de riquesa en una família per acumulació de les riqueses d'altres famílies que s'extingien o mitjançant disposicions testamentàries. Fou presentada pel tribú de la plebs Quint Voconi Saxa, sent cònsols Gneu Servili Cepió III i Quint Marci Filip, el 169 aC.
La llei prohibia que el que estigués inscrit al cens després de la censura d'Aule Postumi i Quint Fulvi, no podria instituir hereva a una dona o verge vestal (però aquestes sí que podien deixar hereva a una dona, com a única excepció), ni deixar-li més de 25.000 asos, i la inhabilitava per ser hereva abintestat excepte dels parents més propers; tampoc es podia fer a una persona un llegat superior a la que restava per l'hereu; limitava l'herència màxima que podien rebre les dones.
La llei es va poder eludir aconseguint evitar ser inscrit en el cens o deixant l'herència en fideïcomís, i no va estar gaires anys en vigor. Algunes de les seves disposicions van ser després recollides per la lex Julia et Papia Poppaea.
- Puente y Franco, Antonio de; Francisco Díaz, José Francisco. Historia de las leyes, plebiscitos i senadoconsultos más notables desde la fundación de Roma hasta Justiniano (
PDF) (en castellà). Madrid: Imprenta de Don Vicente de Lalama, 1840. - Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867 (Vol. I, Vol. II i Vol. III).